Publicitat
Publicitat

“Has entrat dos cops al país i t’ha sortit bé; però ara et matarem”

Dues històries que fins ara no podien sortir a la llum perquè la vida de diverses persones estava en perill. La narració del dia a dia de dos llargs captiveris. Els detalls del modus operandi de l’Estat Islàmic a Síria. Aquests són els ingredients de les cròniques que els periodistes Marc Marginedas i Javier Espinosa van publicar ahir a El Periódico i El Mundo, respectivament. Un any després del seu alliberament, els dos reporters, que van estar sis mesos a les mans del grup jihadista, estrenen una sèrie d’articles on expliquen en primera persona com van viure el seu segrest.

“Intentar dormir envoltat de guerrers jihadistes ajaguts en matalassos, amb un guardià a la porta armat amb un fusell d’assalt vigilant tots els teus moviments, és impossible, no es pot reposar”, arrenca la primera crònica de Marginedas, que explica que les amenaces dels seus captors van ser constants des del primer dia. “Has entrat dos cops a Síria i t’ha sortit bé; però ara et matarem”, li va dir un dels líders extremistes quan ell intentava demostrar que no era cap espia.

L’experiència d’Espinosa no va ser gaire diferent. Segons el periodista d’ El Mundo, “el diàleg amb els Beatles -com anomena els captors- sempre va ser una conversa absurda, dominada pels seus desvaris i l’odi malaltís contra Occident”. Mirar d’aterroritzar-lo era el pa de cada dia i li van arribar a posar una pistola al cap. També un sabre: “Ho notes? […] Està fred, oi? ¿T’imagines el dolor que et produiria si t’ho clavés? El primer cop et tallaria les venes”, li va dir un jihadista mentre li passava la fulla afilada pel coll.