Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Quan Hollande ha de fer de Sarkozy

S'ha acabat la treva. Quan François Hollande, exercint de president normal, va agafar el tren a la Gare de Lió de París per marxar de vacances a la residència oficial dels presidents de la república a Brégançon, no es devia imaginar un retorn tan amarg. Durant el parèntesi mediterrani, la popularitat del cap de l'estat i del govern de Jean-Marc Ayrault ha caigut en picat. L'empresariat francès està enfadat per la pujada d'impostos, els sindicats escalfen preveient l'anunci de retallades, l'atur ha arribat al nivell més alt dels últims tretze anys. Air France ha suprimit 5.000 llocs de treball i Peugeot tanca una de les seves fàbriques i deixa 3.000 persones sense feina.

França ha quedat atrapada en el pessimisme i, als mitjans i al carrer, s'ha tornat a instal·lar l'etern debat sobre la mà dura, la seguretat i la immigració, com si el país no hagués canviat de color ni d'agenda política. El ministre de l'interior, Manuel Valls, s'ha dedicat a fer complir les sentències judicials que obliguen a desmantellar els assentaments gitanos que hi ha arreu del país i ha posat en alerta les organitzacions de drets humans, l'ONU i la Comissió Europea. No feia ni cent dies de l'arribada dels socialistes al poder i es repetien algunes de les escenes que més van criticar a Nicolas Sarkozy.

Les nits caloroses d'estiu tampoc han esmorteït la violència als carrers de Marsella. Des de principis d'any hi han mort 14 persones en enfrontaments entre bandes pel control del tràfic de drogues a punta de Kalàixnikov.

El govern està qüestionat en molts fronts i a Hollande sembla que l'ha agafat per sorpresa. Els últims dies representants d'instituts de sondejos han visitat discretament l'Elisi. Només un 48% dels francesos aproven la gestió del cap de l'estat. L'idili s'ha acabat amb l'estiu i l'ombra de Sarkozy plana sobre el palau presidencial.

Més iniciativa política

Segons les enquestes, els francesos critiquen la lentitud d'Hollande i li reclamen més ambició política. És com si, de cop i volta, França enyorés la hiperactivitat del seu antic cap d'estat. Una hiperactivitat buida, la majoria de vegades, però que el feina omnipresent.

"Cinc anys de Sarkozy han deixat algunes empremtes", admetia un assessor de l'Elisi al diari Le Monde . "Hem de reconèixer que Nicolas Sarkozy, amb tots els seus excessos, va imprimir en l'inconscient col·lectiu el sentiment que l'executiu ha d'estar a disposició dels francesos a tota hora", admetia. Aquest inconscient reclama ara a Hollande solucions urgents.

El president es veu abocat a una rentrée al més pur estil del seu antecessor. La reunió amb Mariano Rajoy de dijous només va ser l'aperitiu. Aquesta setmana l'esperen l'italià Mario Monti; el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, i una visita a Londres. Abans de finals de mes, les Nacions Unides, a Nova York. França ocupa la presidència de torn del Consell de Seguretat de l'ONU. Sarkozy no va desaprofitar mai una crisi exterior per exhibir grandeur . París, que ha estat una de les veus més dures contra el règim repressiu de Baixar al-Assad, té ara una oportunitat única per liderar. A Hollande li ha arribat l'hora de presidir.