Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

El primer ministre grec s'emporta només bones paraules de les seves visites a París i Berlín

Hollande demana "credibilitat" a Grècia

El primer ministre grec, Andonis Samaràs, ha acabat el seu periple per França i Alemanya amb pocs resultats. El president francès, François Hollande, va demanar-li ahir més "credibilitat".

Andonis Samaràs torna a casa amb poques novetats després d'una gira de tres dies entre Berlín i París per demanar més temps als seus socis europeus. El primer ministre grec es va reunir ahir amb el president francès, François Hollande, a l'Elisi per suplicar-li una demora de dos anys en les estrictes reformes que li exigeixen els creditors europeus. Però la part més tova del tàndem Merkollande no va concedir al premier grec cap esperança més que la promesa que vetllaran perquè Grècia continuï dins de la zona euro.

"Tot el que volem és una mica més d'aire per respirar", demanava Samaràs dimecres en una entrevista al diari populista alemany Der Bild . De moment, però, qualsevol injecció o ajuda a Atenes queda supeditada a l'informe que doni a conèixer la troica aquest setembre i que els ministres de Finances de l'eurozona analitzaran el 8 d'octubre, pocs dies abans que els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es reuneixin a Brussel·les, deu dies més tard.

"Cal que [Grècia] torni a demostrar la seva credibilitat en el seu programa i la voluntat dels seus líders d'implementar-lo fins al final, sempre que sigui suportable per a la població", va dir Hollande als periodistes, després de reunir-se amb Samaràs durant més d'una hora, en una nova compareixença en què no es van permetre preguntes. "Pel que fa a la resposta europea, estem esperant l'informe de la troica . Un cop tinguem l'informe, un cop els compromisos es confirmin, Europa farà el que hagi de fer", va afegir.

Samaràs, al seu torn, va defensar les retallades que ha fet Grècia durant aquests dos anys i mig. "Alguns estan apostant que Grècia no aconseguirà fer-ho. Però sóc aquí per assegurar que estem determinats a fer-ho i ho farem. [Farem] qualsevol cosa que sigui necessària per superar la crisi i continuar a la zona euro", va dir, matisant, però, que el creixement del seu país era imprescindible per aconseguir-ho, i que el 23% d'atur, els sis anys de recessió consecutius i les mesures draconianes no hi ajudaven.

Els compromisos grecs

Durant aquests mesos d'estiu, i arran de la visita de la troica a Atenes, ha transcendit a la premsa internacional que Grècia no està fent els deures, una informació que el Banc Central d'Irlanda ha volgut desmentir amb un informe. Segons el document, que es remunta al 2010, Grècia ha respost a la pressió de la UE i el Fons Monetari Internacional amb una celeritat inaudita, i ha augmentat els impostos l'equivalent al 20% del PIB, una mesura que representa el programa d'ajustos més estricte de la història de la UE.

Però no és moment per a copets a l'espatlla, i cal continuar estrenyent-se el cinturó. Per si havia quedat alguna ombra de dubte de l'opinió d'Alemanya sobre la qüestió, després que Merkel cedís divendres un pèl i recordés que volia Grècia dins de l'euro, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va dir ahir al diari Tagesspiegel que "més temps [per a Grècia] generalment significa més diners, i ara, tan aviat, significaria un nou rescat". Al seu torn, el secretari general dels socis bavaresos de Merkel (la USC), Alexander Dobrindt, va seguir pressionant i va dir ahir al rotatiu Der Bild am Sonntag que està convençut que "no hi ha marxa enrere a una sortida de Grècia de l'eurozona".