Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Hollande i l'home del no

"Us imagineu Fran-çois Hollande de president? Ja po-deu somiar", deia fa només un any Laurent Fabius. El nou ministre d'Afers Estrangers francès va ser durant molt de temps el pitjor enemic d'Hollande a la seu de la Rue de Solférino, on hi ha el quarter general del Partit Socialista francès. Fabius és un dels pocs elefants -com s'anomena els històrics del PS- que s'ha colat al nou govern francès, que aquesta setmana ha pres possessió del càrrec.

L'Hollande candidat va aprendre dels errors de la seva exdona, Ségolène Royal, que el 2007 va entrar en campanya amb un partit dividit i en conflicte permanent amb els antics homes forts, que la va desgastar. El nou president ha preferit jugar fort i repartir cartes per a tothom. Martine Aubry, a banda.

La tardor del 2011, amb la victòria a les primàries socialistes sota el braç d'Hollande, tots els que l'havien menyspreat durant anys es van ressituar. Laurent Fabius -a qui DSK havia promès que el faria director de la seva campanya-, també. Explica el llibre L'homme qui ne devait pas être president [L'home que no havia de ser president], publicat aquesta setmana a França, que Fabius va demanar de veure el nou candidat per oferir-li l'informe de 500 pàgines amb propostes per a la política exterior francesa que havia elaborat per a Martine Aubry. Els últims mesos l'antic enemic se'ls va passar mantenint contactes internacionals en nom del futur president.

Laurent Fabius, ara ministre d'Afers Estrangers, és sobretot un nonista . Així és com s'anomena a França els que van promoure el no en el referèndum de la Constitució europea de l'any 2005. Hollande ha posat les seves negociacions més polítiques amb Brussel·les i amb els seus col·legues de la Unió Europea en mans de l'home que va trencar el partit socialista. Laurent Fabius es va negar a seguir la línia oficial que va marcar el PS en favor del nou text, i aquesta divisió va ser la clau de la victòria del no, que va enterrar el projecte constitucional. Dos anys després Fabius es va oposar també al Tractat de Lisboa.

Ministres per una "altra Europa"

Dijous, moments abans d'assumir el nou càrrec, es va declarar "profundament europeista però partidari d'una Europa diferent, que prioritzi molt més l'ocupació". Ha arribat la seva oportunitat. La campanya electoral de François Hollande ha esperançat tots aquells que encara confien a poder reescriure l'Europa de l'austeritat. Laurent Fabius haurà de ser una de les peces claus en la negociació d'aquest viratge cap al creixement. Un altre dels elefants , Pierre Moscovici, també sortit de la llarga ombra de DSK, és avui el ministre d'Economia, Finances i Comerç Exterior, que també ha declarat que té la "reorientació de la construcció europea" i la "crisi grega" al capdamunt de les seves prioritats.

Thomas Hollande, fill del president, reconeix en aquest llibre que s'acaba de publicar que el nou cap d'estat francès no sap dir no . "Sempre diu que sí -confessa Thomas- per no haver de discutir les raons del seu no". Hollande és un polític a qui no agrada el conflicte, però ha teixit un govern d'aliats i adversaris i ha deixat la seva política exterior en mans del cap dels nonistes .