Publicitat
Publicitat

MESURES CONTRA LA CRISI

El govern francès aprova l'ajust pressupostari més important en dècades per reduir el dèficit públic

Hollande retalla però farà pagar més als rics

Els més rics i les grans empreses pagaran més impostos a França. Així ho fixa el pressupost que ahir va presentar l'executiu del president Hollande, que també preveu una tisorada de la despesa pública.

França també s'estreny el cinturó davant les turbulències econòmiques. El president François Hollande va aprovar ahir en consell de ministres uns pressupostos generals per al 2013 que suposen l'estalvi més restrictiu en les últimes tres dècades, pensat per reduir el dèficit públic del 4,5% al 3% el 2013. Un esforç de més de 30.000 milions d'euros repartit en tres àmbits: 10.000 milions procediran d'una reducció considerable en la despesa pública, 10.000 més derivaran d'un ascens de la fiscalitat i els 10.000 restants afectaran les empreses.

Les primeres setmanes d'Hollande al poder van venir acompanyades d'un augment de la despesa provinent de mesures com el retorn parcial de la jubilació als 60 anys i l'augment del salari mínim. Però l'ortodòxia pressupostària no ha tardat a reaparèixer al paisatge, davant la inestabilitat dels mercats i la fragilitat creixent de l'eurozona.

"Durant el quinquenni anterior, vam tenir 600.000 milions d'euros de deute suplementari. El meu compromís és que no es gasti ni un euro més entre avui i el final del meu mandat. Així comencem un procés, el de la recuperació i el desendeutament", va explicar ahir el president francès, que només quatre mesos després d'accedir a l'Elisi s'enfonsa als sondejos (només li dóna suport un 43% dels francesos, segons l'estadística més recent).

Segons Hollande, els pressupostos del seu executiu per al 2013 evitaran penalitzar la inversió i el consum, sotmetent-los a "tipus d'interès tan febles com sigui possible". En canvi, l'Estat augmentarà la pressió fiscal sobre "el 10% de francesos més rics" i exigirà "un esforç a les grans empreses", a banda d'evitar augmentar la despesa pública.

Només alguns àmbits prioritaris en el programa d'Hollande, com l'educació, la seguretat i l'accés a l'habitatge, es veuran beneficiats per un augment de les partides corresponents. Per exemple, tant el pressupost del ministeri d'Educació com el d'Ensenyament Superior i Recerca augmentaran. El govern francès contractarà 43.000 nous mestres durant el 2013 i augmentarà el pressupost de les universitats en un 2,2%. El ministeri d'Interior mantindrà estable la seva partida i podrà contractar uns 2.500 agents policials durant l'any que ve. L'àrea de Justícia també veu augmentar el seu pressupost de prop d'un 3%, un augment similar al que estarà destinat a les polítiques d'ocupació i igualtat d'oportunitats.

Els més perjudicats

Molts altres ministeris en surten, en canvi, perjudicats. Els 10.000 milions que el govern vol amputar procediran d'àrees com l'Agricultura (10% de pressupost menys que el 2012) i la Defensa (7% menys, tot i que segueix sent la segona partida més considerable després de l'Educació, amb més de 30.000 milions d'euros per a l'any que ve), així com el pressupost operatiu del ministeri d'Economia i el de Medi Ambient, que quedaran reduïts dràsticament. El pressupost per a Cultura, que Nicolas Sarkozy mai no es va atrevir a retallar, baixarà un 3,3%.

Pel que fa als impostos, Hollande inverteix la tendència del seu predecessor al càrrec, que durant la seva legislatura va afavorir els contribuents més rics amb les polítiques derivades de l'anomenat "escut fiscal" que va aprovar el 2007, que impedien que qualsevol ciutadà pagués en impostos més d'un 50% dels seus ingressos. En canvi, Hollande aprovarà una nova "contribució excepcional de solidaritat" que taxarà al 75% les rendes per sobre d'un milió d'euros anuals, una mesura que afectarà 1.500 persones.

Els que ingressin més de 150.000 euros anuals també pagaran més impostos que aquest any, a un tipus del 45%, un augment que afectarà 50.000 contribuents. Es calcula que els francesos més rics contribuiran a la recuperació econòmica pagant uns 6.200 milions d'impostos més (un augment mitjà del 66%). "L'esforç l'han de fer els més rics", va defensar ahir el primer ministre Jean-Marc Ayrault, que va parlar d'uns "pressupostos de combat" contra un deute "que no deixa d'augmentar".

Les exempcions fiscals també disminuiran substancialment, excepte les que afecten els territoris d'ultramar. Les grans empreses pagaran més impostos, que en canvi es mantindran estables per a les pimes. "Aquests pressupostos no estan pensats per asfixiar l'economia, sinó per reconstruir-la", va explicar ahir Ayrault. Però els plans del govern podrien topar amb la realitat econòmica. Les previsions de retorn al 3% de dèficit només es compliran si l'índex del creixement calculat pel govern (0,8% el 2013) es fa realitat. Una hipòtesi extremadament optimista, segons molts economistes.