Hollande es juga la seva primera revàlida a les urnes
França torna avui a les urnes en la primera volta de les legislatives. El president Hollande necessita una majoria clara per a les seves reformes. La dreta vol un resultat digne per preparar la reconquesta.
PARÍSUn mes després d'assolir la presidència de França, François Hollande s'enfronta a una primera revàlida a les urnes. Uns comicis unipersonals i a dues voltes, per escollir l'Assemblea Constituent. Un sistema electoral que fa que els francesos no escullin una llista, sinó un candidat implantat al territori que haurà de defensar els interessos de cada circumscripció a París.
Què s'hi juga François Hollande?
El president francès no hauria de beneficiar-se d'una gran onada de suport, però afronta l'escrutini amb bones perspectives. Segons els sondejos, el Partit Socialista hauria d'obtenir el 31,5% dels vots i prop de 280 diputats, fregant la majoria absoluta. Amb una trentena d'escons suplementaris dels seus aliats progressistes, el govern d'Hollande hauria de disposar del marge suficient per aplicar el vast programa de reformes previst per a la legislatura. En canvi, un resultat inferior als 250 diputats seria un primer revés per al nou president.
¿Hi haurà més abstenció que a les presidencials?
El desgast en la ciutadania per aquest llarg cicle electoral hauria de provocar un augment considerable de l'abstenció. La participació en aquesta primera volta hauria de situar-se entre el 57% i el 60%, més de vint punts per sota del nivell gairebé rècord a les presidencials.
Què s'hi juguen els ministres?
25 dels 35 membres del govern d'Hollande es presenten a aquestes legislatives. Una aposta a doble o res: si perden l'escó, també hauran d'abandonar el govern, segons la regla dictada pel primer ministre Jean-Marc Ayrault. La majoria de pesos pesants de l'executiu tenen la reelecció assegurada, com ara Manuel Valls (Interior), Laurent Fabius (Exteriors) i Michel Sapin (Treball). En canvi, ho tenen més difícil Pierre Moscovici (Economia) i Aurélie Filippetti (Cultura). Altres membres del govern s'han curat en salut retirant la seva candidatura, com ara Arnaud Montebourg (Indústria) i la portaveu Najat Belkacem, a qui es donava com a clara perdedora a la seva circumscripció del centre de Lió.
Quines perspectives té la dreta?
El centredreta parlamentari es juga la supervivència política en aquestes legislatives. Sense un resultat respectable, li serà impossible exercir una oposició forta i afrontar el procés de renovació interna. Els dos favorits per succeir Sarkozy són l'ex primer ministre François Fillon i l'actual líder del partit conservador UMP, Jean-François Copé. Altres figures estel·lars de la dreta sarkozista, com Xavier Bertrand i Nathalie Kosciusko-Morizet, afronten més dificultats.
¿Tindrà representació el Front Nacional?
La ultradreta podria tornar a l'Assemblea Nacional per primer cop des del 1988, quan un nou sistema de llistes electorals va fer entrar al Parlament el partit de Jean-Marie Le Pen. La seva filla Marine, convertida en icona de les classes populars, ho té difícil per guanyar en una circumscripció en què s'enfronta al nou líder de l'esquerra antiliberal, Jean-Luc Mélenchon. Però fins a cinc candidats del Front Nacional podrien obtenir l'escó. Si ho aconsegueixen, s'interpretarà com la prova definitiva que l'estratègia de Marine Le Pen per desdemonitzar el partit ha funcionat.
