Publicitat
Publicitat

REVOLTA CONTRA AL-ASSAD

El cansament s'apodera dels soldats del règim, que lluiten durant hores per recuperar la ciutat

A Homs, una inacabable guerra porta per porta

Exhausts i ullerosos, els soldats de Baixar al-Assad porten més de 24 hores obrint-se pas entre la runa a Homs. Tenen por de caminar pels carrers d'aquesta ciutat al centre de Síria presa pels franctiradors i opten per moure's entre els forats de les parets. L'objectiu és recuperar el control d'un edifici, només un, l'antiga escola en mans de l'Exèrcit Sirià Lliure. "Ho aconseguirem", diu Rifaf, un dels soldats de la missió.

Homs és un microcosmos de Síria, una comunitat de sunnites, xiïtes, alauites i cristians vivint plegats fins que el col·lapse de l'Estat va fer desaparèixer qualsevol ombra de propòsit comú. La guerra civil va arribar aviat a Homs i va arrasar carrers i edificis; ara l'oposició guanyava terreny, ara el govern tornava a controlar-lo, ben bé com si es tractés d'una marea.

Homs, la tercera ciutat siriana, és un dels punts calents del país on l'exèrcit i els rebels sirians juguen al joc del gat i la rata. La setmana passada, el govern va iniciar una ofensiva per recuperar el control sobre tota la ciutat. Els homes d'Al-Assad respecten els opositors, almenys com a combatents, i senten com a pròpia -almenys és el que diuen- la causa de la defensa del règim.

Des de la línia de front

El govern sirià vol que això s'expliqui i ha permès a aquesta periodista establerta a París tenir accés exclusiu a Homs acompanyada d'un funcionari del ministeri d'Informació per veure en primera persona les operacions de l'exèrcit oficial. Acompanyada de soldats, ha calgut caminar entre les runes del que era un lluminós carrer comercial, ara convertit en un desert, per arribar al front.

El comandant no sap del cert quants soldats del règim hi ha al centre de la ciutat, però calcula que són entre 1.500 i 2.000. La feina és esgotadora i a aquests homes el cansament els corre per les venes. "Lluitem durant hores, a vegades dies, per controlar un edifici", diu Rifaf.

La frustració del govern sirià en vista de la incapacitat de vèncer les tropes opositores l'ha portat a l'estratègia imperdonable de fer servir tancs, artilleria i avions per bombardejar i sotmetre els rebels. Això ha funcionat en indrets més petits, però no aquí. És una ciutat massa gran, amb massa edificis, i els soldats de l'exèrcit estan obligats a penetrar per terra i lluitar cos a cos.

La petita unitat estacionada aquí és una barreja de joves reclutes i oficials veterans. "Al·là! Síria!", proclamen mentre es mouen pel laberint en què s'ha convertit la ciutat. Quan al comandant se li pregunta quants homes ha perdut a Homs, veu te i respon: "Una gran quantitat".

Els pocs civils que encara queden a la ciutat veuen poques sortides. S'agafen al que tenen i reconeixen que la situació s'ha degradat tant que no saben com acabarà. "Hi ha gent que acumula odi", diu Mayada, de la minoria xiïta que està casada amb un alauita i viu en una zona encara més o menys segura. "Però altres ens hem unit, ja que rebutgem una guerra sectària", diu. "I encara n'hi ha -diria un 60%- que es mantenen neutrals i han après a viure entre les bombes".

Al matí, Rifaf i els seus camarades estan esgotats. Han recuperat l'escola, però no hi ha celebracions. "Hem acabat el combat a les 5 del matí i anem a dormir que demà la lluita continua", xiuxiueja.