Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

El Iemen deixa enrere la ‘primavera’ i cau en l’anarquia

L’ONU intenta posar pau entre les faccions que divideixen el país, controlat pels houthis

L’enviat de l’ONU al Iemen, Jamal Benomar, no estalvia esforços per reconduir la greu crisi política que viu el país, que podria desembocar en una nova guerra civil. El conflicte actual es va iniciar el 9 de febrer, quan la milícia houthi -una comunitat xïita del nord del país- va fer un cop d’estat i va dissoldre el Parlament. El president, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, que va fugir de la capital, Sanà, s’aferra a la seva legitimitat. Mentrestant, una part del territori iemenita continua sota el control de tribus aliades a Al-Qaida. El Iemen és un autèntic polvorí.

Després de més d’un segle de divisió, l’any 1990 es va firmar l’acord de reunificació entre els estats del nord i el sud del Iemen. Tot i les tensions regionals d’una societat amb una forta base tribal, el nou país es va mantenir unit per la mà de ferro d’Ali Abdul·lah Sàleh, rais des del 1978. Tanmateix, l’oposició va anar creixent fins que el contagi de la Primavera Àrab la va catapultar a una revolució. Tot i la seva resistència inicial, Sàleh es va veure forçat a abandonar el poder el 2012 seguint els passos de Mubarak i Ben Ali. Un acord entre les diverses faccions polítiques iemenites auspiciat per l’Aràbia Saudita, l’influent veí del nord, va establir un govern d’unitat presidit per Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, originari del sud i vicepresident de Sàleh. Però l’astut exrais no va abandonar mai l’escena política, i l’acord va constituir només un parèntesi en la descarnada lluita pel poder. Sàleh, a qui un informe recent de l’ONU atribueix una fortuna de fins a 50.000 milions d’euros, és un dels grans aliats dels houthis en el seu intent per aconseguir les regnes del país.

Dues capitals, dos poders

Actualment Al-Hadi és a Aden, l’antiga capital del sud, i des d’allà ha fet una crida a la comunitat internacional perquè reconegui el seu govern. De moment, tant l’Aràbia Saudita com el Regne Unit ja han traslladat a Aden les ambaixades. Així doncs, com Líbia, el Iemen està dividit entre dos governs. Tot i que Al-Hadi aspira a governar el país sencer, l’actual situació pot donar ales als secessionistes del sud i tornar a dividir el territori en dos. “Aquest escenari despendrà sobretot de la voluntat de les potències estrangeres, ja que al sud no hi ha unanimitat sobre la secessió”, explica una font diplomàtica iemenita al Caire.

Tan important com el suport dels principals actors serà comptar amb la benedicció de l’Aràbia Saudita i l’Iran. La rivalitat entre els dos països per dominar el golf Pèrsic ajuda a explicar bona part de l’esclat de violència que sacseja el Pròxim Orient. Mentre Teheran dóna suport als houthis -xiïtes tots dos-, Riad hi vol impedir un govern hostil. La tercera gran força del panorama polític iemenita és la filial d’Al-Qaida a la península Aràbiga, l’AQAP. La milícia va ser la gran beneficiada del caos polític en què es va submergir el Iemen després de la revolució del 2011. Mitjançant la seva aliança amb diverses tribus ha sigut capaç de tenir santuaris només a l’abast dels atacs de drones (avions no pilotats) ordenats pel president dels EUA, Barack Obama. I des del Iemen s’han planejat alguns dels atemptats contra Occident més perillosos d’aquests últims anys.

Tot i que la seva estrella s’ha vist eclipsada per l’aparició fulgurant de l’autoanomenat Estat Islàmic, l’AQAP continua sent un actor important. En part, van ser els seus militants els que van frenar la primera gran ofensiva dels houthis al setembre, en ocupar militarment Sanà. Amb un govern central que només controla les ciutats i els seus territoris adjacents, els analistes consideren el Iemen un clar exemple d’estat fallit. Probablement, ni tan sols un acord polític que posés fi a la dualitat actual de governs podria alterar aquesta realitat.