Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

El Iemen, la guerra oblidada del món àrab

L’últim escenari de la guerra freda entre l’Iran i l’Aràbia Saudita ja ha causat més de 20.000 morts

Una coalició d’ONGs iemenites i internacionals han celebrat aquest cap de setmana a Londres una conferència per denunciar els catastròfics efectes de la guerra civil que des de fa un any i mig assola el país àrab, agreujada per la intervenció estrangera liderada per l’Aràbia Saudita. Tot i l’elevada xifra de víctimes mortals, el conflicte ha atret una cobertura mediàtica ínfima en comparació amb altres de la mateixa regió, com el sirià o el libi. Després de la recent ruptura de les converses de pau a Kuwait entre el govern del president Mansur al-Hadi i l’aliança liderada per la milícia houthi -xiïtes zaidites- ha tingut lloc una escalada bèl·lica.

“El Iemen pateix la crisi humanitària més greu del planeta. Hi ha un problema de malnutrició infantil molt important”, va denunciar a la conferència Tasmine Sheikh, una diputada musulmana a Westminster pel Partit Nacional Escocès. Segons els informes de l’ONU, més de 14 milions de persones -un 60% de la població- estan en una situació de vulnerabilitat alimentària. Les ONG estimen que a més dels 10.000 civils que han mort per la guerra, 10.000 més, la majoria nens, han mort a causa de l’escassetat generada en un país que ja era el més pobre del Pròxim Orient abans de l’inici de les hostilitats.

Igual que a Tunísia, Líbia i Egipte, el brot de la Primavera Àrab va portar la caiguda del seu longeu president, Abdul·lah Sàleh, al poder des del 1990. Un acord entre diversos moviments polítics i tribals iemenites apadrinat per l’Aràbia Saudita, l’influent veí del nord, va establir la formació d’un govern d’unitat nacional presidit per Mansur al-Hadi. No obstant això, el pacte va constituir només un breu parèntesi en la descarnada lluita pel poder entre les diverses faccions del país.

La milícia de la comunitat houthi, un ritu religiós ancorat al nord del país i que professa el 30% de la població, va derrocar Mansur al-Hadi el mes de febrer del 2015. Gràcies a una aliança amb l’expresident Sàleh, molt influent encara amb l’exèrcit, els houthis van ser capaços d’ocupar bona part del país. El seu cop de força va portar Al-Hadi a agafar el camí de l’exili a Riad, cosa que va desencadenar una guerra que aviat va adquirir una dimensió internacional.

Davant del temor que l’ascens houthi servís en safata el control del Iemen a l’Iran, el seu arxienemic regional -l’Aràbia Saudita- va teixir una coalició internacional en suport de les milícies i tribus lleials al president Al-Hadi. El Iemen es convertia així, després del Líban, Síria i Bahrain, en l’última víctima de la guerra freda entre Riad i Teheran. La coalició internacional, en què participen diversos països àrabs i que té el suport militar i logístic dels EUA i la Gran Bretanya, va iniciar una intensa campanya de bombardejos aeris que organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat acusant-los d’haver violat el dret internacional humanitari.

En un dels seus informes sobre el terreny, l’ONG va recollir proves de l’ús de bombes de dispersió, prohibides pels tractats internacionals. A més, entre els blancs dels atacs aeris hi ha hagut infraestructures civils com plantes elèctriques, hospitals i mesquites, la qual cosa ha provocat la mort de milers de civils.

Amb bombes britàniques

Amb actes com la conferència d’aquest cap de setmana, la societat civil està augmentant la pressió sobre els governs occidentals, que han preferit mantenir un perfil públic baix en aquest conflicte bèl·lic, cosa que ajuda a explicar la seva condició de “guerra oblidada del món àrab”. “Per interessos econòmics, l’Aràbia Saudita rep el suport de la Gran Bretanya. Les bombes que cauen al Iemen són britàniques. El govern ha de suspendre immediatament la venda d’armes als saudites”, diu Andrew Smith, de la Campanya contra el Comerç d’Armes.

D’acord amb aquest grup pacifista, en els últims cinc anys les vendes de Londres a la petromonarquia pugen a més de 5.600 milions d’euros. Per la seva banda, a principis d’agost Washington va signar un contracte de venda de més de 130 tancs a Riad per valor de prop de 1.000 milions d’euros. No obstant això, la majoria d’analistes coincideixen a apuntar que no és possible una sortida militar al conflicte, i que tard o d’hora les dues parts hauran de tornar a seure a la taula de negociacions patrocinada per l’ONU. De moment, el gran escull és l’ordre de la transició cap a un nou govern d’unitat nacional. Riad i els seus aliats volen que els houthis entreguin les armes a l’inici del procés, però s’hi neguen fins al final de les negociacions.