THE NEW YORK TIMES / RAMAL·LAH (CISJORDÀNIA).En les manifestacions diàries que es fan a Cisjordània en solidaritat amb Gaza s'hi respira una barreja de compassió i angoixa, però també -cada cop més- alguns sentiments inèdits fins ara. Entre ells, una identificació creixent amb els combatents islamistes de Hamàs i moltes burles dirigides a l'Autoritat Palestina, a qui Occident considera com l'únic soci viable per a la pau amb Israel.
"Dispareu un coet a Tel Aviv!", diu una estrident cançó de moda que sona tothora a Cisjordània aquests dies i que fa referència als míssils que Hamàs llança contra Israel. "No deixeu dormir els sionistes! No volem una treva o una solució! Oh, palestins, estigueu orgullosos!", continua la lletra.
Les cançons pop són sempre provocatives i agressives, però aquesta reflecteix un sentiment generalitzat contra el president Mahmud Abbas i l'Autoritat Palestina, liderada pel moviment Fatah, que ell dirigeix i que perd credibilitat, fins i tot rellevància, cada dia que passa.
Sense anar més lluny, en les converses per la treva a Gaza que es fan al Caire -en què participen Egipte, Turquia i Qatar-, el líder palestí que s'hi veu no és Abbas sinó Khaled Meixaal, l'home fort de Hamàs a l'exili, que s'ha erigit com la veu de tots els palestins.
Però el lideratge de Mahmud Abbas no està només amenaçat dins de Palestina. Israel també pressiona amb força Abbas, a qui reclama que renunciï a la seva intenció de demanar a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 29 de novembre que Palestina sigui reconeguda com un estat observador.
Els israelians consideren aquest pas com un acte d'agressió, i fins i tot alguns palestins diuen que no és el millor moment per fer aquesta petició. "El seu poble està sent assassinat a Gaza, mentre ell [Mahmud Abbas] seu confortablement a la seva cadira a Ramal·lah", es lamenta Fires Katash, de 20 anys, un estudiant que va participar en la manifestació de Cisjordània.
Una Cisjordània inestable
Pels països occidentals, els que promouen una solució de dos estats per al vell conflicte del Pròxim Orient, una Cisjordània cada cop més radicalitzada, amb una Autoritat Palestina desacreditada, significaria més inseguretat per a Israel i més oportunitats per a les forces antioccidentals d'arrelar en una regió on l'islamisme creix per moments.
Des que Hamàs va fer fora de Gaza l'Autoritat Palestina controlada per Fatah -després de les eleccions del 2006-, Mahmud Abbas no hi ha posat els peus. No obstant això, serà ell l'encarregat de demanar al món el reconeixement de les dues faccions palestines, cada cop més allunyades, com un estat unificat.
Manar Wadi, que treballa en una oficina a Ramal·lah, veu la qüestió d'aquesta manera: "El que està passant a Gaza fa que l'Autoritat Palestina quedi descol·locada i aïllada. Ara veiem l'altra cara de Hamàs, i la seva popularitat està creixent. El sentiment és que l'Autoritat Palestina no ofereix una via de futur".
Abbas, la popularitat del qual ha anat a la baixa com la de l'Autoritat Palestina, és incapaç de donar resposta als dos grans reptes que afronten els palestins: les dificultats econòmiques i l'augment dels assentaments israelians. I la seva credibilitat va patir un cop més quan, poc abans de l'esclat de les hostilitats a Gaza, va deixar entreveure que podria renunciar a una de les tradicionals demandes palestines: el dret de retorn al que ara és Israel.
Hi ha palestins que creuen que Israel va llançar l'operació a Gaza per bloquejar els plans de l'Autoritat Palestina d'anar a l'ONU. Però els israelians diuen que és ridícul: el propòsit de l'operació és aturar els coets disparats des de Gaza, i Tel Aviv va haver d'interrompre les deliberacions sobre la petició a l'ONU per la campanya militar.
Israel manté que qualsevol cosa que no impliqui negociacions directes és una pèrdua de temps. El govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha amenaçat l'Autoritat Palestina amb severes represàlies, inclòs el bloqueig dels ingressos tan necessaris per a les arques palestines, si Abbas tira endavant el seu pla a les Nacions Unides.
Però en un discurs diumenge Abbas va reiterar la seva determinació d'anar a l'ONU i demanar que Palestina sigui reconegut com a estat observador. La data en què ho farà és simbòlica, el 29 de novembre, el mateix dia en què l'any 1947 l'Assemblea General va votar a favor de dividir el territori en dos estats, un de jueu i l'altre d'arabopalestí.
Abbas i el seu primer ministre, Salam Faiad, són vistos a Occident -i també per alguns israelians- com els interlocutors palestins més moderats i els dirigents del moviment nacional palestí més seriosos. Però el govern israelià de Benjamin Netanyahu no hi està d'acord i diu que el paper de l'Autoritat Palestina és cada cop més residual.
La irrellevància d'Abbas
"Crec que de tota l'escalada de violència dels últims dies el que més en destaca és la irrellevància de Mahmud Abbas", diu Moshe Yaalon, ministre d'Afers Estratègics d'Israel. "El paper d'Abbas es redueix a fer declaracions i prendre mesures unilaterals per buscar el reconeixement de Palestina a l'ONU", va concloure.
"L'Autoritat Palestina fa un últim esforç per salvar la solució dels dos estats anant a l'ONU", diu Sam Bahour, un empresari americanoisraelià. "És l'única alternativa a la violència. El problema és que tothom veu l'Autoritat Palestina com a incompetent per fer res. I els israelians agreugen aquesta sensació. Cada cop més, l'agenda de Hamàs i la israeliana sembla que coincidim en aquest punt, cosa que fa descarrilar el lideratge palestí".
