"Interceptar" les pasteres del Mediterrani amb vaixells de guerra: la nova missió de la UE

Europa posa en marxa la segona fase de l'operatiu naval, batejat amb el nom d'operació Sofia

Una operació de la marina italiana del 2014. GIUSEPPE LAMI / EFE

Des d'aquest dijous una desena de vaixells de guerra europeus patrullen per aigües internacionals entre Itàlia i el nord d'Àfrica buscant pasteres. La seva missió no és de recerca ni de salvament, sinó, en virtut de les últimes decisions de la UE,  "abordar, escorcollar i capturar vaixells emprats per presumptes traficants". Estan autoritzats, si cal, a l'ús de la força per desmantellar les màfies que s'aprofiten del lucratiu negoci del tràfic de persones i portar-les davant els tribunals italians.

Segona fase: passar a l'acció

És la segona fase de l'anomenada operació Sofia (rebatejada amb el nom d'una nena nascuda a l'agost en alta mar). "La fase u es va dedicar a obtenir tota la informació necessària sobre el 'modus operandi' de les xarxes de tràfic i ara comencem la fase dos, que ens permet localitzar vaixells sospitosos, abordar-los, interceptar-los i arrestar els traficants", explica a l'ARA des de Roma el capità Antonello di Renzi, portaveu de la missió. El capità recorda que en aquesta segona fase l'operació militar naval es limita a les aigües internacionals i que per entrar en la tercera fase, que preveu desmantellar la capacitat logística de les màfies destruint els vaixells abans que surtin al mar, es requereix l'autorització del Consell de Seguretat de l'ONU o bé dels països implicats: Líbia, Egipte i també Tunísia. Sense mandat ni de l'ONU ni de les autoritats líbies, els vaixells europeus no poden actuar en les aigües territorials de Líbia.

El gran interrogant: com?

Els responsables de la diplomàcia europea –la missió depèn del servei exterior–  no han aclarit com es portaran a terme les intercepcions i el portaveu de la missió ha esquivat reiteradament la qüestió. Normalment els traficants abandonen els immigrants a la seva sort quan arriben a aigües internacionals, amb instruccions que truquin als guardacostes perquè els rescatin. Pocs vaixells porten tripulants lligats a les màfies, ja que s'exposen al risc de ser detinguts.

Uns 130.000 refugiats i immigrants han sigut rescatats aquest any al Mediterrani gràcies al desplegament de vaixells de països europeus i organitzacions sense ànim de lucre que han patrullat proactivament per les principals rutes migratòries.

Tot i aquest operatiu de rescat, més de 2.700 persones han mort al Mediterrani central. Les ONG dubten que la nova missió serveixi per lluitar amb més eficàcia contra les màfies. "En aquestes operacions ja s'han detingut els individus sospitosos d'estar involucrats en activitats criminals i s'ha treballat en la captura o destrucció dels vaixells que s'utilizen en el tràfic. Encara no queda clar què portarà de nou l'operació, però volem destacar que el que es faci s'ha d'ajustar a la llei internacional i tenir com a prioritat salvar vides", apunta Matteo de Bellis, responsable d'immigració d'Amnistia Internacional. "Hem de recordar que els refugiats i els migrants posen les seves vides en mans de traficants sense escrúpols només perquè fugen de situacions desesperades i no troben un altre camí per arribar a un lloc segur. Per això, si els governs europeus de debò volen combatre el model de negoci de les màfies, han d'obrir canals legals i segurs per arribar a Europa, amb més places de reassentament, admissions humanitàries i visats per al reagrupament familiar i la protecció internacional".

Evitar el "reciclatge" de vaixells

Tampoc no queda clar què canvia exactament respecte a l'operatiu actual, en què els presumptes traficants també són detinguts i lliurats a la justícia italiana en les operacions de rescat. Segons Di Renzi, els migrants seran desembarcats com ara a Itàlia, els tripulants detinguts, i es vigilarà que els traficants no recuperin el vaixell abandonat per tornar-lo a Líbia. En un reportatge publicat al mes d'abril al diari britànic 'The Guardian', un traficant reconeixia que havia utilitzat la mateixa embarcació en quatre viatges. Si s'acaben els grans vaixells, però, no hi ha cap garantia que els traficants no utilitzin embarcacions més petites i per tant més perilloses.

No actuaran a Grècia

La missió s'implementa en el moment de l'any en què circulen menys pasteres al Mediterrani pel mal temps. Per saber si efectivament s'està afeblint les màfies caldrà esperar fins a la propera primavera. D'altra banda, es limita al Mediterrani central i no afectarà la que aquest any s'ha convertit en la primera via d'arribada a Europa per mar: les illes de Grècia.

Xavier Aragall, expert en migracions de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), alerta que " aquesta operació té elements més publicitaris que no pas efectius; si no dóna pas a la tercera fase d’actuació en aigües de Líbia, no servirà per evitar que el traficants segueixin actuant. I encara no s'ha vist la viabilitat ni legal ni política d'aquesta tercera fase: es tractaria de fer operacions en aigües territorials líbies i això requereix l'autorització del Consell de Seguretat de l'ONU. I més important encara, a nivell polític, cal avaluar l’impacte que podria tenir sobre el mateix conflicte libi, on el negoci del tràfic de persones és un dels capítols més delicats de la negociació".