Publicitat
Publicitat

L'Iran i les sis potències mundials arriben a un històric acord nuclear

El pacte contempla l'aixecament de les sancions a Teheran a canvi de la prohibició de desenvolupar armes atòmiques. La UE parla d'un "nou capítol" en les relacions internacionals

Acord històric a Viena. L' Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) i l'Iran han signat aquest dimarts un acord a la capital austríaca que tanca dos anys de negociacions entre el règim de Teheran i el grup de sis potències per aixecar gairebé totes les sancions econòmiques i financeres imposades a l'Iran, a canvi que renunciï a la carrera atòmica.

El primer ministre iranià, Hassan Rouhani, ha afirmat a través de Twitter que l'acord "mostra un compromís de treball conjunt. Amb aquesta crisi innecessària resolta, emergeixen nous horitzons amb un enfocament en els desafiaments compartits".


A la roda de premsa anterior a la darrera trobada dels ministres d'Exteriors, la cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, ha assenyalat que l'acord "crea les condicions per construir la confiança obre el camí a un nou capítol de les relacions internacionals".

El titular d'Exteriors de l'Iran, Mohammad Yavad Zarif, ha admès que potser el pacte "no és perfecte" però malgrat les mancances, tothom hi surt guanyant. En el mateix sentit que Mogherini, el ministre ha indicat que "avui podria haver estat el final de l'esperança" però en canvi, el món està davant d'un "un nou capítol d'esperança".

Durant 20 mesos, els ministres s'han citat a Viena, sota els auspicis de l'ONU, per aconseguir un acord que pot fins i tot reformar les aliances al sempre convuls Pròxim Orient. Amb el pacte, els Estats Units refreden les seves estretes relacions amb els seus socis a la regió, Israel, que ha intentat torpedinar les negociacions, però podria guanyar l'Iran com a aliat en la seva lluita contra l'Estat Islàmic.

De moment, no ha transcendit el document de l'acord però l'agència oficial de notícies iraniana, Irna, ha filtrat alguns detalls i assegura que "no traspassa cap línia vermella" marcada per Teheran.

  1. Quin és l'objectiu de l'acord?
    Les potències internacionals pretenen assegurar-se que l'Iran no desenvolupa cap programa nuclear amb finalitat bèl·lica, és a dir, que pugui construir una bomba atòmica. Fa 13 anys que Occident acusa l'Iran d'intentar aconseguir la bomba nuclear. Va ser el 2006 quan es van instaurar les sancions econòmiques, que inclouen restriccions en el comerç d'armes i de petroli, la base de l'economia local. El 2013 arribada a la presidència del moderat Hassan Rouhani va possibilitar acostar posicionaments i que es posessin les bases per a les converses de Viena, amb el G5+1.
    Segons Irna, l'acord respecta totes les "línies vermelles" establertes per Teheran, així com li reconeixen els drets a tenir un programa nuclear pacífic i a desenvolupar dins les seves fronteres tot el cicle atòmic.

  2. Qui ha negociat l'acord?
    L'acord l'han negociat l'Iran per una banda, i per l'altra el G5+1, el grup de cinc països membres permanents del Consell de Seguretat de l'OTAN (Rússia, els Estats Units, Regne Unit, la Xina i França) més Alemanya i la Unió Europea. Les dues parts han estat debatent propostes durant gairebé dos anys i el passat mes d'abril van signar un primer esborrany que desencallava el diàleg. Des de llavors, s'han sobrepassat tres dates límits. Avui, però, la signatura ha estat qualificada d'"històrica" i d'un "nou capítol" per a les relacions internacionals

  3. Quins han estat els grans esculls per a l'acord?
    • Han estat tres: L'Iran s'ha negat a que els inspectors internacionals accedissin a instal·lacions militars per tal de verificar si el programa d'armes nuclear estava en marxa, com sospiten els G5, o, per contra, les centrifugadores només treballen per a plans civils, com sosté Teheran.
    • L'altre punt de la discòrdia han estat les sancions, que escanyen l'economia iraniana. Segons fonts iranianes, s'aixecaran totes les restriccions a partir del moment que entri en vigor l'acord. Només en el cas de l'embargament de venda d'armes quedaran alguns condicionants que s'extingiran en cinc anys.
    • Occident pretenia congelar per 10 anys el programa de desenvolupament nuclear de l'Iran, un termini massa llarg per a les autoritats de Teheran.
  4. Qui surt reforçat pel pacte?
    Políticament, l'acord nuclear serveix tant perquè els presidents Rouhani i Barack Obama s'apuntin un èxit que posi fi a més de tres dècades de confrontacions, iniciades arran del triomf de la revolució de l'aiatol·là Khomeini i l'atac a l'ambaixada nord-americana a Teheran, el 1979. A un any de la seva marxa de la Casa Blanca, el líder nord-americà pot treure pit per haver aconseguit destensionar les relacions amb dos vells enemics: per una banda l'Iran dels aiatol·làs i, per l'altra, la Cuba dels Castro.
    Per la seva banda, Rouhani ha saludat l'acord com a una "victòria de la diplomàcia i el respecte mutu sobre paradigma obsolet de l'exclusió i la coerció. I això serà bon començament ", ha escrit a Twitter.