Publicitat
Publicitat

LLIBERTATS

Irlanda beneeix el matrimoni homosexual

L’Església admet la derrota i s’imposa “una renovació” per adaptar-se a les noves generacions

d’Irlanda als matrimonis homosexuals. El resultat del referèndum convocat pel govern va ser taxatiu. Tant, que sembla que els irlandesos han donat un cop de porta a la seva història, lligada al dictat de l’Església catòlica, i, contradient els seus posicionaments clars i directes a favor del no, van donar suport majoritari a reconèixer el dret a casar-se de les persones del mateix sexe. El resultat final és aclaparador. El 62% hi va votar a favor i el 37%, en contra. En definitiva, més de 20 punts de diferència, que han superat les bones expectatives que ja auguraven les enquestes per al sí. D’aquesta manera, Irlanda es converteix en el 22è estat del món que legalitza les bodes gais i en el primer que ho ha aconseguit per la via de la voluntat popular.

Amb el sí de les urnes, el Parlament haurà d’introduir canvis a l’article 41 de la Constitució per equiparar els drets i la protecció dels matrimonis homosexuals als que ja tenen les famílies tradicionals. Irlanda va mantenir el càstig amb penes de presó per a les pràctiques homosexuals fins al 1993, quan va haver de despenalitzar-les per mandat de la Unió Europea, que no acceptava una discriminació com aquesta en un dels seus socis. El 2010 el govern va autoritzar les unions civils del mateix sexe, però ara la seva protecció queda blindada davant eventuals canvis al govern.

La lentitud en el recompte de vots -no es van fer públics fins a les 8 del vespre, en hora d’aquí- va mantenir el país a mig gas durant bona part de la jornada, tot i que els grups de defensa dels homosexuals respiraven tranquils des de primera hora del matí perquè els sondejos donaven al sí un còmode avantatge. Milers de ciutadans van aprofitar les temperatures agradables d’un dia assolellat per esperar la fi de l’escrutini a les places, i molts bars lluïen les simbòliques banderes de l’arc de Sant Martí.

Fins i tot David Quinn, cap visible de l’Iona Institute, que defensava el no, va felicitar a mig recompte els responsables de la campanya del sí “per la feina ben feta”.

Fita històrica

El pas és una “fita històrica”, en paraules del ministre de Sanitat, Leo Varadkar, en una societat on l’Església catòlica ha marcat la vida privada i pública. Irlanda és el país catòlic europeu per antonomàsia, segurament amb el permís de Polònia. Esquitxada per diversos escàndols de maltractaments a nens, abusos a mares solteres i acusacions de pederàstia, l’Església irlandesa va acceptar amb esportivitat un resultat que durant la campanya va intentar evitar que es produís.

L’arquebisbe de Dublín, Diarmuid Martin, va qualificar de “revolució social” la victòria del sí. En aquest sentit, la màxima jerarquia no va voler esperar a fer una reflexió en fred i, quan encara només se sabia l’escrutini oficiós, ja va manifestar que cal adaptar-se als nous temps, als canvis que “des de fa temps” està fent la societat civil irlandesa. L’arquebisbe va admetre que l’Església “ha de reaccionar” per encaixar el resultat, i fins i tot va instar a fer “una revisió de la realitat” del país amb “un nou llenguatge” que arribi a les noves generacions. Les seves eren unes paraules insòlites per a una institució fins ara inqüestionable per a la majoria.

El vot jove

La gran mobilització de les generacions més joves ha sigut primordial per al triomf del sí. La participació va arribar al 60,5%, l’índex més alt registrat des que el 1995 es va aprovar, també via referèndum, la llei del divorci. Milers de joves residents al veí Regne Unit o en altres punts d’Europa es van desplaçar fins a Irlanda per dir-hi la seva a les urnes, ja que no existeix el vot per correu.

El primer ministre irlandès, Enda Kenny, va tenir un detall amb aquests joves ja no només per haver participat en la consulta sinó també per haver donat suport als drets dels homosexuals. Kenny és el cap d’una coalició de conservadors i laboristes, membre d’una formació democristiana i catòlic practicant. Però amb aquesta carta de presentació no li va tremolar la mà per liderar la iniciativa de sotmetre a sufragi universal els matrimonis homosexuals i posar-se en contra de la poderosa Església.