Publicitat
Publicitat

ARA EUROPA

Dublín assumeix dimarts la presidència europea com a model d'una austeritat que funciona

La Irlanda rescatada, al capdavant de la UE

Irlanda és l'únic dels països rescatats que se'n surt i per això vol liderar la UE com a exemple d'èxit. El gran repte és avançar en la unió bancària, que ha d'evitar que els estats carreguin la crisi dels bancs

Per ironies de la història, el país que ha patit la crisi bancària més gran a Europa es presenta ara no només com l'alumne avantatjat -com el model que Brussel·les necessita per demostrar que les polítiques d'austeritat que imposa funcionen- sinó també com l'encarregat de liderar els pròxims passos de la unió bancària de l'eurozona, que ha de permetre trencar el vincle entre els problemes econòmics de la banca i els dels estats. És el principal repte de la presidència semestral de la Unió Europea que Irlanda assumeix dimarts.

"El 2013 serà un any important per a Irlanda, econòmicament parlant. Volem ser el primer país que emergeixi d'un programa de la UE i el Fons Monetari Internacional. Hem hagut d'adoptar decisions difícils i reformes importants, però hem aconseguit estabilitzar l'economia i ara passem a la següent fase: la recuperació", va explicar a Brussel·les el ministre irlandès d'Afers Exteriors, Eamon Gilmore.

Enrere queden sis anys de crisi del sistema financer, que es va enfonsar amb la punxada de la bombolla immobiliària i va arrossegar els comptes de l'estat: quan el govern irlandès va rescatar la banca del país, el dèficit es va enfilar fins a assolir un insostenible pic del 32% del PIB el 2010. I va ser llavors quan es va fer inevitable demanar socors als socis europeus. El rescat de la UE i l'FMI va arribar a finals d'aquell any: 85.000 milions d'euros d'ajuda acompanyats, això sí, d'un estricte pla d'ajustament que incloïa retallades en el capítol social, pujades d'impostos i uns pressupostos marcats per l'austeritat.

Amb llum al final del túnel

Però els irlandesos veuen ja la llum al final del túnel i esperen poder abandonar tots aquests esforços a finals del 2013, quan l'economia estigui restablerta i pugui tornar als mercats a finançar-se amb normalitat. I les dades semblen donar-los la raó: segons el govern, Irlanda tancarà el 2012 amb un dèficit del 8,2% i un creixement del 0,9%, que confirma que el pitjor ja ha passat.

El bon ritme de les exportacions, que s'espera que tornin a ser el motor de l'economia irlandesa, i la presència de grans multinacionals com Facebook, Twitter i Google -que, atretes per un dels impostos de societats més baixos de tot Europa (12,5%), decideixen aterrar al Tigre Celta-, auguren un futur millor per a Dublín. Un futur, però, amb punts febles, com una taxa d'atur (14,7% a l'octubre) molt més elevada que la d'abans de la crisi.

Amb l'escenari de fons de l'ovella esgarriada que torna al bon camí, el gran repte per a Dublín és avançar en la unió bancària a la zona de la moneda única. Avançar, però, sense arribar al final del camí, perquè amb les eleccions alemanyes a la vista la cancellera Angela Merkel no té ganes de fer soroll fins que no sigui reelegida i per això ajornarà qualsevol decisió delicada.

S'espera, això sí, que abans del juny la Comissió Europea presenti propostes concretes sobre la garantia comuna de dipòsits i el mecanisme de resolució bancària, que ha de servir per tancar un banc quan no sigui viable sense que els ciutadans en paguin les conseqüències. Són les dues potes que s'han de sumar al supervisor bancari -que controlarà les 200 grans entitats financeres de l'eurozona-, que ja ha estat acordat.

Però, a canvi d'aquesta cessió de sobirania dels estats -que permetran que Europa fiqui el nas als seus sistemes financers-, s'obre la porta a la recapitalització directa de la banca. És a dir, que quan la unió bancària comenci a caminar, el 2014, es permetrà que l'ajuda a les entitats financeres en problemes arribi directament als bancs des d'Europa, sense que hagi de passar per la caixa dels estats i evitar, així, engreixar-los el deute públic. Una jugada que suposarà un gir de 180 graus en la gestió de la crisi perquè trencarà el cercle que, fins ara, ha traslladat els problemes de la banca als estats i ha enfonsat economies com la irlandesa. "És imperatiu avançar tan de pressa com sigui possible cap a la recapitalització directa dels bancs. És una prioritat per a Irlanda, tant per al país com per a la presidència de la UE", va confessar Gilmore.

La qüestió que queda pendent, però, és si aquesta recapitalització tindrà caràcter retroactiu, és a dir, si podran beneficiar-se'n països com Espanya i la mateixa Irlanda, que ja han demanat el rescat bancari. Un combat entre Brussel·les, Madrid i Dublín -que hi estan a favor-, i Berlín, Hèlsinki i Amsterdam -que hi estan en contra- que ja ningú dubta com acabarà.

Les iniciatives per lluitar contra l'atur, estimulant el creixement i l'ocupació sobretot entre els joves; l'impuls d'acords comercials amb socis estratègics, com els EUA, que facilitin el creixement de l'economia europea, i l'aprovació del marc pressupostari de la UE per a la resta de la dècada són alguns dels altres reptes que s'ha marcat Dublín per a aquest semestre de presidència europea que estrena demà.