Publicitat
Publicitat

Paul Isbell: "Trump és la síntesi entre Reagan i John Wayne"

Center for Transatlantic Relations de la Johns Hopkins University

Paul Isbell, expert nord-americà en les relacions entre els EUA i Europa, evita l’alarmisme. Convidat pel Cidob a Barcelona, confia que la realitat, i el frec a frec de la política, marcaran el rumb a Donald Trump.

Quin impacte tindrà la presidència de Trump en la relació entre els EUA i Euopa?

D’entrada, hi ha molta incertesa en una relació que ja estava intentant reinventar-se amb el frustrat acord comercial TTIP. Però, a més, si aplica tots els plans que va anunciar en política exterior hi haurà problemes arreu perquè són molt agressius, van contra l’ordre establert i són provocadors comercialment.

Farà el que va prometre?

No queda clar si tota la seva agressivitat, per exemple en les amenaces a la Xina i Mèxic, va de debò o és només per aconseguir concessions dels altres països. Perquè al final és un home de negocis del ram immobiliari, un sector que encara sembla el Far West, on la negociació és el joc de la boleta. Trump està acostumat a això.

Ens hem d’alarmar?

El més prudent és evitar el pànic. El Dalai-lama va dir que no li preocupava Trump perquè durant una campanya electoral la gent parla amb més llibertat i quan s’assumeix un càrrec la realitat s’imposa immediatament.

Li passarà això a Trump?

No és només la realitat, que es pot imposar, també li passarà que totes les peces de joc de l’immens tauler de la política nord-americana interactuaran: el mateix president, els seus consellers, els republicans de l’ala tradicional, els legisladors i fins i tot els demòcrates. I això marcarà Trump.

Com s’explica el triomf de Trump?

L’obertura dels mercats globals va condemnar alguns sectors industrials als EUA i no va anar acompanyada d’un enfortiment de l’estat del benestar, ja que els republicans ho van bloquejar sempre… aquesta és la ironia dramàtica. Al final, aquests blancs enfadatsnecessiten emoció, la victòria dels seus herois, i Trump és, per a ells, la síntesi entre Reagan i John Wayne, amb l’arma metafòrica d’ara, que són els diners.