Publicitat
Publicitat

EFECTES POLÍTICS DE LA RECESSIÓ

La millora de l'economia acosta el cap d'estat a una victòria en els comicis d'avui

Islàndia vota si revalida el president de la crisi

Islàndia celebra avui unes eleccions presidencials que podrien renovar el càrrec al president, Ólafur Grímsson. Molts ciutadans atribueixen la recuperació econòmica al paper que va tenir durant la crisi.

El president d'Islàndia, Ólafur Grímsson, podria fer història i convertir-se en el primer cap d'estat islandès que encadena cinc mandats consecutius.

Amb un 44,8% dels vots, Grímsson superaria el 37% de la seva rival, la periodista i presentadora de televisió Thóra Arnórsdóttir, segons l'última enquesta d'intenció de vot de la televisió nacional RUV, publicada el 21 de juny.

La figura presidencial és purament simbòlica a Islàndia, però Grímsson s'ha erigit com l'orgull de la nació davant dels ciutadans, que titllen de dèbil el govern de la primera ministra, Jóhanna Sigurdardóttir. L'analista polític de la Universitat d'Islàndia Hannes Gissurarson és d'aquesta opinió.

"Tenim un govern molt feble i per això Grímsson ha pres més poder del compte", explica Gissurarson per telèfon al diari ARA. "Tot i tenir un paper més aviat cerimonial, la firma del president és necessària per implementar una llei, i Grímsson ha utilitzat el procediment per vetar projectes de llei tres vegades".

Tot i que alguns islandesos consideren que el president hauria de ser apolític i no intervenir tant com ho ha fet Grímsson, va ser precisament un d'aquests vetos el que pràcticament li garanteix la reelecció. El president va vetar el 2011 el projecte de llei aprovat pel Parlament que autoritzava l'ús de fons públics per tornar al Regne Unit i Holanda les inversions perdudes quan el sistema bancari islandès va patir un col·lapse el 2008.

Pèrdua d'interès en la UE

Quatre anys després de desplomar-se i de patir una forta recessió, l'economia islandesa s'ha recuperat. A l'abril, el Fons Monetari Internacional va preveure un creixement constant al voltant d'un 2,5% aquest any i el següent. Alguns economistes apunten que el col·lapse bancari va forçar el país a ocupar-se amb celeritat de la situació i va promoure una recuperació més ràpida.

Malgrat les bones xifres, l'austeritat ha ensorrat la popularitat del govern i el Parlament, i ha deixat un buit que Grímsson ha omplert amb un fort discurs nacionalista i una actitud desafiant amb els creditors estrangers, segons explica el periodista islandès Omar Valdimarsson.

El president s'oposa fortament a l'accés d'Islàndia a la Unió Europea. El país va demanar formar part de la Unió quan la crisi oprimia la seva economia. Fa dos anys que Brussel·les i Reykjavík van començar les negociacions i ja han tancat 10 dels 35 conjunts de lleis que els candidats han de complir per accedir al club. Quan acabin, Islàndia sotmetrà l'afiliació a referèndum. Per molts ciutadans, explica l'analista polític Gissurarson, la recuperació econòmica ha escombrat la necessitat d'unir-se als Vint-i-set, sobretot ara que la UE està sota l'amenaça constant de la crisi del deute.