Ismael Diadié: “El judici ha de servir per evitar més Tombouctous”

BarcelonaEl 8 d’abril del 2012, una setmana després de la irrupció dels fonamentalistes a Tombouctou, Ismael Diadié tancava el Fons Kati, una joia amb 12.714 manuscrits en hebreu, castellà i àrab que abasta des del 1198 al 1857, que rep el nom d’Alí ben Ziryab al Kuti, un jutge que el 1468 va haver de fugir del seu Toledo natal per la intolerància religiosa i es va instal·lar a la ribera del Níger. Cinc segles després Ismael, descendent d’Al Kuti, ha hagut de fer el camí a la inversa i instal·lat a Andalusia lluita per tornar a reunir el conjunt bibliogràfic, repartit entre la seva nombrosa família per Mali i altres països de la regió.

Què sent davant del judici al TPI de demà?

Dolor i perplexitat per la capacitat destructiva de l’ésser humà. Els fonamentalistes han destruït les tombes de la meva mare i del meu pare.

L’únic processat s’ha declarat culpable.

Fer justícia no és que algú pagui amb la seva llibertat o la vida. Hem de ser capaços de dialogar i comprendre la diversitat cultural i religiosa.

Què simbolitza Tombouctou?

Allò que els éssers humans somien. Va ser la ciutat de tots, de la diversitat, on hi havia una sinagoga, mesquita i esglésies sense destrucció ni guerra.

El judici servirà per a alguna cosa?

Ha de servir per fer un toc d’atenció i una reflexió perquè no hi hagi més Tombouctous. En els últims anys hem vist destruir molt patrimoni i encara ara no hi ha una política viable de defensa i protecció.

Per què el Fons Kati estava en perill a Mali?

Hi ha 12.714 manuscrits de la meva família i altres documents sefardites i més de 7.100 notes als marges d’autors de diverses ciutats i èpoques. Per la intolerància cristiana, la meva família va perdre la llengua i el color i només ens queda la Biblioteca. A l’Àfrica ens veuen com a exiliats europeus, així que per als intolerants som una bomba, però hem après a dispersar-nos i conservar aquest fons.