PRÒXIM ORIENT
Internacional 30/07/2015

Israel, acusat d’arrasar Rafah per salvar un soldat

Amnistia reitera els “crims de guerra” en l’atac a Gaza

Eugeni García Gascón
3 min
PANORAMA DE GUERRA Un jove treu el cap per la runa de casa seva, a la ciutat d’Al-Tufah, a Gaza, que pateix continus talls de subministrament.

JerusalemL’1 d’agost del 2014 els milicians de Hamàs van capturar un militar israelià a Rafah, al sud de la franja de Gaza, un fet que va desencadenar una contundent reacció de l’exèrcit israelià en bona part de la ciutat fronterera amb Egipte. L’ofensiva, que va durar quatre dies, va causar una destrucció d’habitatges descomunal, així com la mort d’almenys 135 palestins civils -inclosos 75 nens- i un elevat nombre de ferits.

Un any després, Amnistia Internacional (AI) ha publicat un informe sobre aquella jornada coneguda com el Divendres Negre, una de les més mortíferes de la guerra, que va durar 51 dies. Va ser, també, una de les tres vegades que Israel va aplicar la directiva Hannibal, un protocol que continua sent secret i del qual només han transcendit algunes informacions generals.

L’informe d’AI, en què també ha col·laborat Forensic Architecture de la Universitat de Londres, descriu el que va passar a partir de les 7 del matí de l’1 d’agost, quan l’exèrcit va encetar l’operació militar. Això va ser quan faltava una hora per començar l’alto el foc acordat per Israel i les brigades Izz al-Din al-Qassam (les milícies de Hamàs) i que no va arribar a entrar en vigor.

“Testimonis palestins han descrit avions, drons, helicòpters i artilleria disparant intensament i indiscriminadament contra cruïlles, contra vehicles, ambulàncies i vianants que tornaven a casa per l’alto el foc (que havia de durar 72 hores)”, diu l’informe, que conclou: “Tota evidència indica que les forces israelianes van cometre crims de guerra a Rafah, i possiblement crims contra la humanitat. Ara han d’assumir responsabilitats”.

L’informe descriu que l’incident inicial es va produir quan una patrulla de soldats va trobar-se amb un escamot de milicians en un camp. Hi va haver un tiroteig en què van morir dos soldats. Els milicians, a més, van fer presoner un militar malferit, el tinent Hadar Goldin, i el van conduir a un túnel. Immediatament, els sistemes de transmissió de l’exèrcit israelià van cridar “Directiva Hannibal! Directiva Hannibal!”, i els soldats van desplegar tota la seva força a gran part de la ciutat de Rafah, on viuen més de 350.000 persones. El resultat va ser una destrucció similar a la de dies abans a Shujaia, a l’est de Gaza.

La força de la directiva Hannibal

La directiva Hannibal es va aprovar l’any 1986. Estipula que l’exèrcit ha d’evitar, costi el que costi, el segrest d’un soldat que després pugui ser intercanviat per presoners palestins o libanesos, fins i tot encara que es posi en perill la vida del soldat. El nom de la directiva fa referència al general cartaginès que va preferir suïcidar-se abans que caure presoner dels romans. És un protocol pel qual Israel ha sigut criticat, fins i tot a dins de l’exèrcit, tot i que només en comptades ocasions.

A l’informe, AI descriu els fets entre l’1 i el 4 d’agost amb testimonis que ha recollit de les víctimes, metges, periodistes, activistes de drets humans, organitzacions internacionals i locals que han treballat sobre el terreny, mitjans de comunicació, i fonts oficials palestines i també israelianes. Així, un soldat d’artilleria va declarar que la seva bateria “va disparar amb la més alta intensitat” possible. I segons una investigació interna de l’exèrcit d’Israel, els militars van disparar més de 2.000 bombes només el dia 1 d’agost, 1.000 de les quals es van disparar en les tres hores següents a la captura de Goldin.

En el moment del segrest no es va dir que Goldin era cosí segon del titular de Defensa, Moshe Yaalon, perquè el ministeri va prohibir informar d’aquesta circumstància. Tot i això, no hi ha proves que demostrin que tota la destrucció a Rafah fos conseqüència directa d’aquest parentiu.

Segons va informar l’UNRWA, que és l’agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins, durant l’aplicació de la directiva Hannibal, Israel va bombardejar una tercera part dels hospitals de Rafah, catorze centres d’assistència mèdica primària i 29 ambulàncies de la Mitja Lluna Roja, que recollien els morts i ferits.

El ministeri d’Afers Estrangers israelià ha desautoritzat l’informe d’AI declarant que és “fonamentalment parcial” i fa la impressió que l’exèrcit israelià “estigués lluitant contra si mateix”.

stats