PRÒXIM ORIENT
Internacional 15/03/2015

Israel es prepara per a un escenari sense Netanyahu

Les enquestes castiguen l’actual primer ministre i els partits petits aspiren a ser la clau del pròxim govern

Anna Garcia
3 min
Els dos candidats a primer ministre d’Israel: Benjamin Netanyahu (dreta) i el líder del centreesquerra, Isaac Herzog.

JerusalemIsrael podria fer un gir cap a l’esquerra si dimarts es confirmen les últimes enquestes que posicionen l’aliança de centreesquerra, la Unió Sionista d’Isaac Herzog i Tzipi Livni, com la primera força política del país, amb entre 24 i 26 diputats. La seguiria, amb quatre escons menys, la dreta del Likud, del primer ministre, Benjamin Netanyahu. El mateix Netanyahu -que dos anys després de les últimes legislatives aspira al seu tercer mandat consecutiu, el quart si se suma el que va exercir entre el 1996 i el 1999- alertava dijous del “perill de perdre el govern” i animava els seus seguidors que anessin a votar.

Però qui acabarà governant no serà qui obtingui més vots en una Knesset (Parlament) fragmentada, sinó la formació que aconsegueixi més suport per formar una coalició de govern que li doni els 61 escons necessaris per obtenir majoria absoluta. Els partits petits seran, doncs, els que tindran la clau del pròxim govern.

Unió Sionista

Un home sense carisma que pot acabar governant

A Isaac Herzog, de 54 anys, el presenten com l’altra cara de Netanyahu, sense carisma però que ha fet una bona gestió, sobretot per la seva aliança amb la centrista Tzipi Livni, cap negociadora en les últimes converses amb els palestins. Herzog està a favor dels dos estats i es mostra preocupat pels greus problemes socioeconòmics dels seus ciutadans. Ha promès liderar només la meitat de la legislatura; l’altra recauria en Livni.

Col·lapse del Likud?

La popularitat de Netanyahu de l’estiu s’ha esfumat

L’analista Motti Morell preveu un possible “col·lapse del Likud” per les filtracions que diuen que Netanyahu va fer concessions al president palestí Mahmud Abbas durant unes reunions secretes i perquè es va desdir del seu discurs a la universitat de Bar-Ilan, el 2009, en què mostrava el seu suport a “un estat palestí desmilitaritzat que reconegui l’estat jueu”. Morell destaca també els atacs “innecessaris” de Netanyahu a organitzacions de treballadors, tenint present “que els votants tradicionals del Likud són les classes més populars”, preocupats per la seguretat però també per l’economia. Lluny queda la popularitat de Netanyahu durant la Guerra de Gaza, l’estiu passat.

Llista Unida

Els partits àrabs emergeixen com a tercera força política

Les enquestes donen entre 13 i 15 escons a la Llista Unida que, per primera vegada, aplega tres partits àrabs i un que agrupa jueus i àrabs. Defensen la solució dels dos estats, així com la igualtat i la justícia per a tots els ciutadans israelians, inclosa la minoria àrab, el 20% d’Israel. La Llista Unida podria permetre a Herzog-Livni formar govern -la millor manera, diuen, de bloquejar Netanyahu- però no es plantegen entrar en una futura coalició amb ells. Animen els àrabs amb ciutadania israeliana -els que no van deixar casa seva el 1948- que vagin a votar. En les últimes eleccions ho van fer el 57%, davant del 68% de participació dels jueus israelians.

Yair Lapid

L’estrella que perd brillantor cau en les enquestes

L’exministre de Finances, el centrista Yair Lapid, del partit Yesh Atid i nascut políticament arran de la massiva protesta social del 2011, va ser la gran revelació de les passades eleccions, però ara cau en les enquestes i dels 19 escons aconseguits fa un parell d’anys podria passar a 12. “La gent està enfadada amb Lapid, diuen que no va complir amb el seu programa de millores socials”, diu Motti Morell. L’experiodista -destituït per Netanyahu al desembre- es defensa dient que en tan sols dos anys no ha tingut temps de desenvolupar les seves promeses. En aquest sentit, un informe revela que mentre els salaris s’han mantingut estables des del 2005, el preu de l’habitatge s’ha incrementat un 50% els últims anys.

L’extrema dreta

Entre l’estabilitat i la desaparició

L’actual ministre d’Economia, Naftali Bennett, líder de Casa Jueva, disputa el quart lloc al centrista Yair Lapid. Bennett -erigit en representant dels interessos dels colons, 350.000 a Cisjordània i 300.000 a Jerusalem Est- està en contra d’un estat palestí, com el líder de Yisrael Beitenu, Avigdor Lieberman, que per bloquejar l’entrada a la Knesset dels grups minoritaris va impulsar una llei que elevava el topall electoral del 2% al 3,25% actual, un moviment que pot ocasionar que el seu propi partit desaparegui del pròxim arc parlamentari.

Els ultraortodoxos

Tornaran a tenir veu en la política israeliana?

Als sefardites de Shas i als asquenazites del Judaisme Unit de la Torà els ha sortit enguany un altre oponent polític en el mapa ultraortodox: Eli Yishai, exdirigent de Shas fins fa quatre dies i ara líder de Yahad. Caldrà veure si els partits religiosos tornen a tenir veu en la nova coalició governamental, la millor manera de defensar el finançament al seu particular sistema educatiu i l’exempció del servei militar dels seus estudiants eterns.

stats