PRÒXIM ORIENT
Internacional 01/12/2012

Israel respon a l'ONU amb més colònies

Israel treu pit després que el reconeixement simbòlic de l'estat palestí a l'ONU evidenciés dijous el seu aïllament. Netanyahu amplia els assentaments i deixa clar que no està disposat a cedir.

Cristina Mas
3 min
CASES DE TRINXERA Un obrer treballa en la construcció d'una casa a l'assentament de Ma'aleh Adumim, prop de Jerusalem est.

BARCELONA.El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va ordenar ahir la construcció de 3.000 nous habitatges a les colònies que ocupen il·legalment Cisjordània. Era la resposta de Tel Aviv al cop diplomàtic que va suposar el reconeixement, dijous a la nit, de Palestina com a estat observador no membre de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

La reacció israeliana va ser contundent en el fons i en la forma. En el fons, perquè l'expansió de les colònies és el que va fer que l'Autoritat Palestina s'aixequés de la taula de negociacions i perquè els assentaments són el principal obstacle físic per a la creació d'un estat palestí viable. En la forma, perquè els 3.000 nous habitatges s'han de construir en una zona anomenada E1, que connecta Jerusalem est amb el macroassentament de Ma'aleh Adumim. El projecte partiria en dos Cisjordània i deixaria en no res les fronteres del 1967 de l'estat palestí reconegut simbòlicament per l'ONU. Els Estats Units i la UE han estat pressionant Tel Aviv perquè no construeixi en aquesta àrea.

Les negociacions directes es van trencar el 2010, quan el govern de Netanyahu va rebutjar renovar el compromís de no ampliar les colònies, que caducava aquell any. Des d'aleshores l'Autoritat Palestina insisteix només en aquest punt per reprendre les converses, mentre que Netanyahu diu que vol renegociar sense condicions.

Israel condemna el reconeixement de l'ONU com un gest contra el procés de pau, que està bloquejat des de fa tres anys. "La votació no dóna suport al camí de negociació, que és l'únic camí cap a la pau: en lloc d'acostar-nos a una solució pacífica, ens en allunya", deia ahir a l'ARA Lior Haiat, portaveu de l'ambaixada israeliana a Madrid.

La llista de països que van posar-se al costat d'Israel votant no dijous és curta i prou eloqüent: els Estats Units, el Canadà, la República Txeca, Micronèsia, les illes Marshall, Nauru, les illes Palau i Panamà. El reconeixement palestí va obtenir 138 vots a favor, i 41 països es van abstenir. Un resultat que per a Haiat no és sorprenent. "L'Assemblea General podrà ser l'organisme més democràtic del món, però està controlat per estats poc democràtics. Si els països àrabs presenten una resolució dient que el món és pla, s'aprovarà. Per això no ens la prenem seriosament", afegia el diplomàtic israelià.

Aïllament internacional

"Se sabia que els palestins obtindrien aquesta victòria moral a l'ONU, perquè ja havia passat a la Unesco, però el resultat de la votació de dijous deixa Israel més aïllat del que s'esperava", explica Lurdes Vidal, investigadora del Pròxim Orient de l'Institut Europeu de la Mediterrània. "Tel Aviv no pot argumentar que l'Autoritat Palestina ha fet un gest unilateral que mata una negociació que ja estava en via morta, i més quan Israel només ha estat negociant amb Hamàs", afegeix. Vidal explica la decisió d'ampliar les colònies com un "acte de revenja", perquè "els assentaments són la clau de volta de tot: per la negociació i perquè modifiquen la fesomia del territori a llarg termini".

Els analistes recorden l'exemple de la política de "desconnexió" de Gaza de l'ex primer ministre Ariel Sharon, que va haver de pagar un alt preu polític per desmantellar les colònies de Gaza, un territori que volia deixar aïllat del món, sense el cost de l'ocupació. El desmantellament de les colònies de Cisjordània, i sobretot de Jerusalem est -on Tel Aviv aplica una política de colonització intensiva per canviar al seu favor la composició demogràfica- seria molt més difícil.

No queda clar quin impacte tindrà l'aïllament diplomàtic en la campanya d'Israel, que celebra eleccions anticipades el 22 de gener. Les enquestes suggereixen que el bloc conservador de Netanyahu i Avigdor Liebermann -que té una forta base electoral en els colons- obtindrà la reelecció. La nova secretària general del Partit Laborista, Shelly Iatximovitx, que normalment evita els temes relacionats amb el procés de pau, va acusar Netanyahu de tenir una retòrica massa bel·ligerant i de no ser capaç de comprendre el canvi que ha imprès a la regió la Primavera Àrab.

En el front palestí, Hamàs, reforçat per la treva de Gaza, obre la porta a la reconciliació amb el seu rival, el president palestí, Abu Mazen: "La resistència a Gaza i el reconeixement de l'estat a l'ONU formen part de la mateixa estratègia nacional palestina", va dir a Reuters.

stats