Publicitat
Publicitat

La Itàlia enfadada

És la primera imatge d’un Matteo Renzi vulnerable. Aquests comicis interns eren el gran examen d’un líder arribat al poder per un cop de palau. Un líder que ha aconseguit mantenir un cert estat de gràcia a Europa però que sap que la lenta recuperació de l’economia italiana i la demanda d’una política migratòria comuna necessiten un suport clar de Brussel·les.Les eleccions europees d’ara fa un any el van declarar una de les figures fortes de la socialdemocràcia al continent, però quinze mesos de govern, amb un Partit Demòcrata (PD) i un electorat dividits, revelen la seva fragilitat. Itàlia encara està enfadada. L’euroescepticisme continua sent una realitat al carrer i a les urnes. La força de la Lliga Nord i la resistència del Moviment 5 Estrelles (que ha ressuscitat, com deia el diari La Stampa, gràcies “a la feina de les tropes” i malgrat la imatge cansada del seu líder, Beppe Grillo) demostren que els italians encara senten que tenen molts motius per protestar.