On és James Balao?
Aquest dissabte fa vuit anys que l’activista defensor dels drets dels pobles indígenes de les Filipines James Balao va desaparèixer sense deixar rastre a la remota regió de Cordillera. Era de domini públic que Balao era un possible objectiu d’alguns poders fàctics de l’estat filipí, si bé ningú pensava que el podrien fer desaparèixer amb tanta facilitat. Ara les Filipines inauguren un nou mandat presidencial amb el molt controvertit Rodrigo Duterte, que hauria estat responsable de l’organització dels esquadrons de la mort i, fins i tot, seria l’autor material de l’assassinat d’un funcionari de justícia. Duterte és conegut pels seus mètodes expeditius en la lluita contra el crim mentre va ser alcalde de Davao, la ciutat que ha governat amb mà de ferro els últims 22 anys. Però com a president s’enfronta no només al crim organitzat, sinó també a conflictes ideològics violents que devasten les Filipines des de gairebé la independència. La pau definitiva amb els moros de Mindanao, encapçalats pel Front Moro d’Alliberament Islàmic (MILF), penja d’un fil, a l’espera de si Manila serà capaç de consolidar la creació de la regió autònoma per a la població musulmana. D’altra banda, no queda gens clar si la fràgil treva amb els maoistes del Nou Exèrcit Popular (NPA), trencada en diverses ocasions, conduirà finalment a un acord de pau amb el govern, similar al de Colòmbia amb les FARC.
Si bé aquests són els dos conflictes més coneguts, n’hi ha un de tercer que ha tingut la indiferència de Manila i que té com a actors principals els poc més de tres milions de filipins -d’un total de 100- que formen part dels anomenats pobles indígenes i que habiten les regions muntanyoses de l’interior del país. Considerats com els habitants originaris de l’arxipèlag, conserven les creences, llengües i art, després de sobreviure a les successives onades colonials espanyola, nord-americana i filipina, sense perdre les seves arrels culturals lligades a la terra que trepitgen, conreen i veneren. La major part es concentren a les muntanyes de Cordillera a l’interior de l’illa de Luzon, com els ifugao, els ibaloi, els negritos i així fins a un reguitzell de més de cent nacions diferents.
La lluita pels recursos
La regió de Cordillera es va establir a l’inici del restabliment de la democràcia per retornar poder polític als indígenes, però aviat aquest projecte es va ensorrar. Les seves terres, riques en recursos, van desvetllar la cobdícia dels grans poders econòmics del país. Tots els intents per dotar la regió d’autonomia política es van veure frustrats per la intervenció de les companyies mineres -sobretot, filipines i australianes- protegides pels polítics de Manila que volien apropiar-se les terres de les tribus i explotar l’or que s’amaga al seu subsòl.
James Balao, un indígena de les tribus kankanaey-ibaloi, els va plantar cara i va fundar l’Aliança dels Pobles de Cordillera per defensar pacíficament els drets dels indígenes. No l’hi van perdonar. Un 17 de setembre del 2008, cinc individus el van assaltar, el van emmanillar i se’l van endur. Mai més se n’ha sabut res. Des d’aleshores tots els esforços de familiars i organitzacions de defensa dels drets humans per localitzar-lo han estat inútils. Com és habitual en casos de desaparicions polítiques, l’exèrcit, la policia o els esquadrons de la mort són els principals sospitosos, però mai s’ha pogut demostrar res. A finals de juny, coincidint amb l’inici del mandat de Duterte, un tribunal de Manila sense gaire convicció ha reclamat a la policia que reprengui la recerca de l’activista. Després de gairebé una dècada desaparegut, els indígenes exigeixen al president Duterte saber on és James Balao. Si bé són pocs els que esperen veure viu James Balao, són molts els que reclamen justícia.
