Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Jerusalem, en alerta per una escalada violenta fora de control

Quatre atacs a israelians i mobilitzacions palestines marquen la pitjor jornada de l’actual espiral

L’espiral de violència a Israel i els territoris ocupats palestins no s’atura. Ahir hi va haver quatre atacs a Jerusalem i al centre d’Israel que van deixar tres morts (dos israelians i un assaltant palestí) i una vintena de ferits. La tensió era màxima i les autoritats israelianes van ordenar el tancament de les carreteres que porten a Jerusalem. L’alcalde, Nir Barkat, va cridar a “segellar” la part àrab de la ciutat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va convocar d’urgència el gabinet de seguretat i va assegurar que utilitzaria “tots els mitjans” al seu abast per frenar l’onada d’atacs. “Israel passarà comptes amb els assassins”, va advertir, i va reclamar a Mahmud Abbas que “deixi d’incitar i mentir”.

En el primer dels atacs d’ahir, dos individus van atacar un autobús a Jerusalem Est, un amb una arma de foc i l’altre amb un ganivet. Dos dels passatgers van morir en l’atac i un dels assaltats va ser abatut. Gairebé simultàniament, també a Jerusalem, un home va envestir amb el seu cotxe un grup de gent que esperaven en una parada d’autobús i va matar una persona. Per la seva banda, les forces de seguretat israelianes van matar un palestí en la repressió d’una manifestació a Betlem. La jornada de protestes a Cisjordània i Gaza va deixar 25 ferits de bala, 58 per boles de goma, 27 per inhalació de gas i més d’una desena per traumatismes. Des de l’1 d’octubre, almenys 7 israelians i 29 palestins (incloent-hi 9 suposats atacants i 8 criatures) han mort en l’onada de violència.

Causes del nou esclat

Els analistes alerten de l’espiral de violència sense control

Més enllà de les accions individuals, ahir diversos moviments palestins havien convocat una jornada de lluita: hi va haver manifestacions al punt de control israelià de Ramal·lah i al pas d’Eretz de la franja de Gaza. Els àrabs que viuen en territori israelià van cridar a la vaga.

L’analista israelià Ofer Zalzberg, de l’International Crisis Group, apunta les raons de la tensió. “Tres grans temes uneixen els joves palestins i els impulsen a actuar amb violència: el primer, les restriccions que Israel imposa a l’accés a l’Esplanada de les Mesquites; el segon, la reacció a la violència dels colons, sobretot a l’assassinat del noi que va morir cremat viu a Jerusalem l’any passat i d’una família sencera cremada a casa seva a Cisjordània fa dos mesos -els palestins veuen que Israel ha permès aquesta violència extrema amb total impunitat (ni un sol dels responsables ha sigut empresonat)-, i en tercer lloc, i per sobre de tot, hi ha el sentiment que els palestins no poden aconseguir els seus objectius amb l’estratègia del seu president, Mahmud Abbas, de cooperació amb Israel i diplomàcia”.

A l’arrel de la frustració dels palestins hi ha l’expansió dels assentaments a Cisjordània, en contra del que preveu la llei internacional, i les contínues restriccions a la llibertat dels moviments. Gaza, després de tres guerres, continua sota setge i sense cap perspectiva de futur per al milió i mig de persones que hi viuen confinades. Les mobilitzacions al carrer les últimes setmanes han deixat almenys 1.990 palestins ferits, segons fonts mèdiques palestines.

Una tercera Intifada?

Els líders israelians i palestins no poden aturar l’escalada

“Ara per ara no crec que el que està passant sigui una Intifada, o almenys com l’entenem per les experiències passades -explica Hug Lovatt, expert en Pròxim Orient del European Council on Foreign Relations-. Encara no hi ha direcció, és una reacció emocional i espontània sorgida de la frustració dels palestins amb l’ statu quo. Però s’acosta un moment de no-retorn després del qual serà impossible revertir l’onada de violència”.

Ni al costat palestí ni a l’israelià els lideratges estan interessats en una confrontació. El president palestí, Mahmud Abbas, està fent crides a la calma i les seves forces de seguretat han jugat un paper important a l’hora de contenir la violència a Cisjordània. El primer ministre israelià, Benjamin Netanhayu, tampoc està interessat a mantenir l’escalada. Però Netanyahu depèn dels seus socis de govern d’ultradreta i Abbas és un líder desacreditat, amb una estratègia diplomàtica que s’apunta triomfs simbòlics a escala internacional però que no canvia les coses sobre el terreny. “Tampoc no hi ha la perspectiva imminent que la situació es calmi, més enllà de deixar que el malestar s’esgoti com els aldarulls de l’any passat a Jerusalem Est”, apunta Lovatt. “Però sempre hi ha el perill d’un gran atemptat d’un dels dos bàndols. Un gran atac palestí portaria Netanyahu a una escalada repressiva, com l’operació Mur Protector del 2002; un gran atac de colons obligaria Abbas a suspendre la cooperació en matèria de seguretat amb Israel”, afegeix.

En qualsevol cas, per a l’analista, “després de veure com s’estan complicant les coses per a Hamàs a Gaza, una Autoritat Palestina cada cop més desacreditada i l’augment de la pressió interna perquè Netayahu opti per la mà dura, sembla que ens encaminem cap a la pitjor confrontació dels últims 10 anys”.