Publicitat
Publicitat

CRIMS DE GUERRA ALS BALCANS

El TPI manté l'acusació per la matança de Srebrenica

Karadzic, absolt d'un dels dos càrrecs de genocidi a Bòsnia

L'exlíder serbobosnià Radovan Karadzic s'ha desfet d'un dels dos càrrecs de genocidi als quals s'enfronta. El criminal intenta dilatar el judici i defensa que no era conscient del que passava a Bòsnia.

Radovan Karadzic, el líder dels serbis de Bòsnia durant la guerra dels Balcans, va aconseguir ahir ser absolt d'un dels dos càrrecs de genocidi als quals s'enfrontava. El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPI) va considerar ahir que la fiscalia no tenia proves per concloure que Karadzic va cometre un genocidi en diversos municipis de Bòsnia el 1992.

Els magistrats van poder mantenir, però, el càrrec de genocidi de gairebé 8.000 nens i homes musulmans el juliol del 1995 a la localitat de Srebrenica, en el que es coneix com la matança més gran a Europa després de la Segona Guerra Mundial.

El Carnisser de Sarajevo, de 67 anys, havia demanat al TPI que l'absolgués dels onze càrrecs per crims de guerra i de lesa humanitat, però els jutges van determinar que Karadzic era plenament conscient de les atrocitats que es van cometre a Bòsnia als anys 90 sota el seu mandat. El Tribunal manté, doncs, els càrrecs que el relacionen amb els 44 mesos de setge a Sarajevo, en què van morir gairebé 12.000 civils.

Estratègia dilatòria

La fiscalia s'ha mostrat preocupada en diverses ocasions per la possibilitat que Karadzic segueixi l'estratègia de l'expresident de Iugoslàvia Slobodan Milosevic, que va aconseguir allargar el seu judici fins que el 2006 va morir sense rebre sentència. Sonja Mitrovic, llicenciada en relacions internacionals a la Universitat de Belgrad, explica a l'ARA que el judici contra Karadzic "demostra les limitacions de la justícia internacional". No obstant, recorda que malgrat les seves imperfeccions, "el TPI està creant un extens arxiu de documents vital per explicar bé el que va passar a Bòsnia", una feina, opina Mitrovic, que queda en mans de "periodistes, juristes internacionals i ciutadans dels països afectats".