Publicitat
Publicitat

Kíev i els pro-russos rebaixen la tensió a l’est d’Ucraïna

París acull una cimera per encarrilar el procés polític

En el mateix moment que Rússia obre un nou front bèl·lic a Síria, la tensió a Ucraïna sembla que es refreda per moments. La treva a l’est del país es respecta i s’ha consolidat abans de la cimera que avui es fa a París per tractar de la situació a Ucraïna. Les últimes hores, el govern de Kíev i els separatistes pro-russos han arribat a un acord per retirar més armament de la primera línia del front, un gest que “podria significar la fi de la guerra”, segons va declarar Denis Pushilin, un dels líders separatistes. Just la mitjanit passada va començar un compte enrere que preveu una retirada esglaonada de les armes amb un calibre inferior als 100 mil·límetres, que inclou artilleria, morters i tancs.

Però aquest no és l’únic signe de distensió. Des de fa un mes les armes guarden silenci per primer cop en un any i mig de conflicte. Aquesta calma vol dir que finalment es respecten els primers punts dels acords de pau de Minsk. I tot apunta que hauria de servir per fer avançar les negociacions en el terreny polític. Aquest és, precisament, l’objectiu de la cimera que avui reuneix a París els presidents d’Ucraïna, Rússia, Alemanya i França.

Un dels punts de l’agenda serà la celebració d’eleccions locals en els territoris controlats pels separatistes. Donetsk i Lugansk han desafiat les autoritats ucraïneses amb la convocatòria dels seus propis comicis el 18 d’octubre i l’1 de novembre, respectivament. “Aquesta és una decisió irresponsable i arriscada que amenaça els acords de Minsk”, va declarar el president ucraïnès Petró Poroixenko. En un canvi de to significatiu, Moscou ha deixat entendre que les repúbliques separatistes podrien cedir i adaptar els comicis a la legislació ucraïnesa. Però els terminis s’esgoten i la diplomàcia s’haurà d’activar avui a fons.

Sobre la reunió de París planejarà també la situació a Síria, on Rússia acaba d’obrir un nou front. Amb aquesta nova campanya, el president rus, Vladímir Putin, podria intentar assolir un acord més favorable per a ell sobre Ucraïna. Però al mateix temps, podria perseguir una rebaixa de les sancions que pesen sobre el seu país com a conseqüència de l’annexió de Crimea. I en aquest sentit, el front europeu ja presenta algunes esquerdes. Berlín va haver de sortir al pas d’unes declaracions del seu vicecanceller, Sigmar Gabriel, segons el qual “no es poden mantenir les sancions en una mà i treballar junts en l’altra”.

En aquest context, Rússia ha deixat clar que no té cap intenció d’annexionar-se els territoris separatistes d’Ucraïna, i a Kíev molts creuen que el Kremlin vol deixar enrere la guerra. Però segons fonts diplomàtiques europees, “això no vol dir que renunciï a Ucraïna, un territori que sempre ha sigut la seva prioritat”. Una tesi que comparteix el president Poroixenko, segons el qual en aquests moments Moscou està canviant de tàctica amb l’objectiu de “desestabilitzar el país des de dins”.

Una població esgotada

I a Ucraïna el terreny sembla adobat per a la desestabilització. Gairebé dos anys després de la revolta de Maidan, els ciutadans se senten esgotats. La devaluació de la moneda nacional i l’augment dels preus han deixat la població sense recursos. Les mesures aprovades per lluitar contra la corrupció encara no han demostrat la seva eficàcia. I qualsevol concessió als separatistes amenaça de desencadenar la còlera dels ultranacionalistes. Només cal recordar que la primera sessió al Parlament per votar una descentralització del poder va acabar amb un bany de sang.