Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ A GRÈCIA

Kostas Vaxevanis: "Si la veritat s'amaga, els monstres es fan grans"

Règim "El país està governat per un sistema de poder tancat que inclou empresaris i periodistes" Acció "Estan morts de por, hi ha noms per investigar"

El periodista grec Kostas Vaxavanis va ser absolt ahir del càrrec de revelació de dades personals per haver publicat la llista Lagarde , que conté els noms de 2.059 grecs amb comptes secrets a Suïssa per un valor total de més de 2.000 milions d'euros. Vaxavanis, que s'exposava a dos anys de presó, va ser detingut diumenge i sotmès a un judici exprés, tot i que, com va argumentar la seva defensa, cap afectat l'havia acusat de violació de la privacitat. La llista havia estat filtrada per un treballador del banc HSBC, Hervé Falcian, que va ser posteriorment detingut a Barcelona per vulneració del secret bancari. Falcian va vendre la informació al govern francès, i l'aleshores ministra d'Economia gal·la, Christine Lagarde, que ara dirigeix el Fons Monetari Internacional, la va fer arribar a les autoritats d'Atenes. La polèmica va esclatar al setembre quan en una comissió parlamentària el govern grec va assegurar que no s'havia obert cap investigació per presumpte frau fiscal perquè la llista s'havia extraviat. Vaxevanis va concedir aquesta entrevista a l'ARA abans de saber que havia estat absolt.

Per què va decidir publicar la llista?

Jo sóc periodista i aquesta és la meva feina: intento que se sàpiguen coses que d'altres volen amagar. A Grècia la llista Lagarde , amb noms de titulars de comptes que podrien ser evasors fiscals, s'ha passat dos anys en oficines governamentals i a la butxaca de ministres o d'alts càrrecs del govern. Aquesta informació podria ser útil per recaptar impostos, però s'utilitza per fer xantatges polítics i econòmics. Circulen moltes llistes falses amb noms de polítics. Hi ha algú que intenta generar confusió per amagar els autèntics culpables. I, mentrestant, en aquest país, hi ha gent que ha de rebuscar a la brossa per trobar alguna cosa per menjar. A la hipocresia política nosaltres hi oposem la veritat i el periodisme. Ara ja no hi haurà xantatges, sinó una llista que s'ha d'investigar. El joc s'ha acabat.

Què revela la llista?

La nostra principal preocupació era confirmar-ne l'autenticitat. El que mostra és el que tothom a Grècia sospitava: una part de l' establishment econòmic, empresarial i polític (que ara està prenent decisions sobre la crisi) té comptes secrets a Suïssa. A la llista hi ha editors, empresaris, polítics i famosos. Amics i estimats del sistema polític grec. Això explica per què la llista ha estat amagada tot aquest temps. Els que participen en aquest sistema no es poden atacar entre ells.

¿Pot assegurar que és la llista Lagarde ?

Sí. O, per ser més precisos, puc assegurar que els que surten a la llista que vam publicar són a la llista Lagarde . Però no sabem si pel camí s'han esborrat alguns noms. Els que hi són els hem comprovat de moltes maneres. Amb alguns hi hem parlat i ens han confirmat que el banc els va avisar fa dos anys que les seves dades havien estat filtrades per un empleat i els va recomanar que tanquessin els seus comptes.

Els presumptes evasors, impunes, i vostè al banc dels acusats.

Crec que estan morts de por. Han quedat al descobert. Ja no poden seguir parlant d'una llista perduda: ara hi ha noms que s'han d'investigar. La revista Hot Doc i la seva difusió són el mal exemple que poden seguir molts altres periodistes. I això representa una amenaça. I de la mateixa manera que amb la llei a la mà van amagar la llista, ara amb la llei a la mà intenten tapar-nos la boca.

Els periodistes de la televisió pública també denuncien censura.

A Grècia tenim un problema greu amb la llibertat d'expressió. Dos periodistes de la televisió han estat acomiadats només per haver fet la seva feina. A la llista hi ha editors. El país està governat per un sistema de poder polític tancat, que inclou empresaris i periodistes. Vulneren la llei i després en fan una de nova per evitar la presó, i la majoria de mitjans callen. Ningú escriu res dolent dels bancs, perquè els bancs paguen publicitat. La situació és dramàtica i tot sota una aparença de república.

Quin ha de ser el paper del periodisme en la crisi que pateix Grècia?

Molts periodistes grecs tenen una gran responsabilitat pel que ha passat en aquest país. En lloc d'estar al costat de la veritat i la societat, eren a l'altre bàndol. La veritat es va amagar i els monstres es van fer més grans. Ara hem de redescobrir el periodisme.