L’Est d’Europa es rearma per fer front a l’amenaça russa

BarcelonaLa inquietud s’estén entre els veïns de Rússia des de l’annexió de Crimea i el conflicte a l’est d’Ucraïna. La nova percepció que Moscou representa una amenaça per a la seguretat ha portat l’Est d’Europa a rearmar-se. Així es desprèn de l’últim informe de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), que assenyala un increment del 8,4% de la despesa militar en aquesta zona, amb Ucraïna al capdavant. Kíev vol duplicar aquest any els seus pressupostos de defensa, però segons l’informe del SIPRI aquesta inversió perdrà eficàcia per la corrupció a les institucions ucraïneses.

“Curiosament el temor s’ha estès més entre els països més protegits”, explica la investigadora del Cidob Carmen Claudín, en referència als països bàltics que, tot i ser a l’OTAN, temen un atac rus. I qui té més por al Bàltic paradoxalment és Lituània, que no té frontera amb Rússia, però sí amb l’enclavament rus de Kaliningrad. Fa poc el govern lituà va anunciar que restauraria el servei militar obligatori i té previst incrementar un 50% el seu pressupost militar.

Malgrat aquest rearmament, Carmen Claudín assegura que en general el gran temor no és una intervenció militar, sinó que Rússia manipuli els 25 milions de russos ètnics que viuen fora de les seves fronteres, principalment als països bàltics, a Ucraïna i al Kazakhstan. “Les minories són potencialment un instrument que es pot fer servir per crear inestabilitat política”, explica Claudín. Aquest és el cas del Kazakhstan, un aliat de Rússia que està inquiet perquè la minoria russa representa la meitat de la població al nord del país.

A la resta de països veïns que no tenen unes minories russes tan destacades, la por a Putin segueix una altra dinàmica. “Hi ha preocupació per la perspectiva de desestabilització a la zona”, explica Claudín. Segons un estudi del Pew Research Center, un 81% dels enquestats a Polònia tenen una visió negativa sobre Rússia, un malestar que s’ha traslladat en un increment del 20% de la despesa militar i en la recent decisió de construir sis torres de vigilància per inspeccionar la frontera amb l’enclavament rus de Kaliningrad.

Escalada de tensió

Diverses incursions militars russes al mar Bàltic durant l’últim any també han fet canviar la política de defensa de Suècia, que, tot i no ser membre de l’OTAN, ha incrementat els seus llaços amb aquesta organització i ha decidit augmentar el pressupost de defensa un 12%. Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, considera que el rearmament d’aquests països “consolida l’escalada de tensió” amb Rússia.

Malgrat que els últims anys els països de l’Europa Occidental han disminuït els pressupostos de defensa com a conseqüència de la crisi econòmica, Armadans creu que és probable que ara utilitzin el conflicte a Ucraïna com a pretext per gastar més en defensa.

Mentrestant, els Estats Units mantenen viva l’operació de l’OTAN Atlantic Resolve, un desplegament de tropes nord-americanes per fer “exercicis d’entrenament” als països bàltics, a Polònia, a Romania i a Bulgària. Carmen Claudín considera que és una missió amb un “important component simbòlic”, ja que serveix a Washington per “enviar” a Moscou “el missatge” que estan preparats per reaccionar en cas d’atac.

Tot i això, la crisi a Ucraïna no tan sols ha tingut conseqüències en l’àmbit militar, sinó també en el polític. A Romania l’amenaça russa va ser un dels elements clau en les últimes eleccions, com assegura la periodista romanesa Corina Tulbure. Segons Tulbure, es tracta d’un “debat induït” que no és present al carrer. Malgrat això, l’experta Carmen Claudín atribueix part d’aquesta por a la proximitat amb Moldàvia, que encara conviu amb el primer conflicte congelat de l’era postsoviètica al territori de Transnístria.

De fet, Moldàvia, un país fronterer amb Ucraïna, va viure amb nerviosisme l’annexió de Crimea i la guerra al Donbass. Tot i això, al país hi ha sentiments oposats. Un 30% de la població considera Rússia la màxima amenaça per al país, mentre que el 42% creu que és el seu soci polític més important. Ara bé, Pere Vilanova, investigador del Cidob, assegura que per al Kremlin Moldàvia és “irrellevant”, i creu que “no es mourà per un país tan petit”.

Amb un 24% de població d’ètnia russa, Estònia també ha vist amb preocupació com el Partit Centrista, pròxim a Rússia, es va consolidar com a segona força en les últimes eleccions, al març.

La UE evita a Riga més tensions amb Rússia

Els socis europeus van donar suport a la “sobirania i independència” dels sis països exsoviètics a la cimera d’ahir a Riga, però van deixar clar que l’adhesió no està damunt la taula. “No hem de convertir aquesta Associació Oriental en un altre conflicte amb Rússia”, va dir el president francès, François Hollande. Tot i la simpatia expressada per alguns líders de la UE, sobretot a l’Est, les grans potències desconfien del president rus, Vladímir Putin, i temen incorporar a una Unió empobrida nous membres inestables.