Publicitat
Publicitat

EUROPA

L’Eurocambra es revolta contra l’acord comercial UE-EUA

La falta d’entesa i el risc d’un fracàs fa ajornar una votació i un debat clau sobre el TTIP a Estrasburg

El tractat de lliure comerç entre la UE i els Estats Units (TTIP, per les seves sigles en anglès) ha fet saltar pels aires l’entesa que mantenen les dues grans famílies polítiques de l’Eurocambra. Ahir finalment els eurodiputats no van poder ni debatre ni votar l’informe que marcava les línies vermelles de la institució sobre aquest acord.

“Esperem que el resultat es pugui revertir en la votació del ple de la setmana que ve”, assegurava esperançat el francès Yannick Jadot, del grup dels Verds i membre de la comissió de Comerç del Parlament Europeu, fa dues setmanes. El que ningú augurava aleshores és que la votació acabaria per no fer-se, ni tan sols el debat que l’havia de precedir.

Dimarts a la tarda el pla es va començar a tòrcer quan el president de l’Eurocambra, Martin Schulz, va cancel·lar sine die la votació que hauria d’haver tingut lloc ahir, argumentant un “excés d’esmenes” a l’informe en què s’establien les línies vermelles dels eurodiputats en relació a TTIP. Segons el reglament parlamentari, un text que contingui més de 50 esmenes pot ser retornat a la comissió per aconseguir més consens. El del TTIP en tenia més de 200, quatre de les quals sobre el polèmic punt de l’arbitratge internacional.

Més enllà de la suspensió de la votació, el debat seguia previst per ahir al matí a primera hora. Però després d’un primer creuament de declaracions i de males cares entre alguns eurodiputats, en què es va fer palesa la divisió de la institució, es va procedir a votar si es mantenia el debat. I la votació es va decidir per la mínima: només 2 vots de 181 van decantar la balança a favor de no celebrar el debat. De moment l’informe haurà de tornar a la comissió de Comerç del Parlament, que haurà de negociar per reduir el nombre d’esmenes.

Els populars, els conservadors britànics i els liberals continuen donant suport a l’informe i, especialment, a la creació d’un tribunal d’arbitratge internacional per a la resolució de conflictes entre estats i inversors (ISDS, per les seves sigles en anglès): és a dir, a la possibilitat que les empreses que ho considerin oportú puguin demandar un govern si consideren que alguna actuació seva atempta contra els seus interessos. A aquests tres grups s’hi van unir uns dividits socialdemòcrates que, a poques hores de la votació, no van aconseguir prou consens sobre aquesta qüestió, segons van informar fonts del grup.

La lectura dels eurodiputats

L’eurodiputat ecosocialista Ernest Urtasun va explicar que quan els populars i els socialdemòcrates van veure que “la votació no aniria bé van tenir un atac de pànic” i van decidir ajornar el vot i el debat. “A l’hora de la veritat la gran coalició no està tan cohesionada com sembla”, va afegir Josep-Maria Terricabras, vicepresident dels Verds. Per la seva banda, Ramon Tremosa, que es va desmarcar del grup liberal i va votar a favor de debatre l’informe, va considerar que és necessari “un sistema de protecció d’inversions” però reformat i va assegurar que la proposta de la comissària Malmström de crear una Cort Pública Internacional d’Arbitratge era “el camí a seguir”.

Malmström, en un intent de desencallar un dels punts més polèmics del tractat, va anunciar a principis de maig la creació d’un tribunal permanent d’arbitratge -inspirat en l’òrgan d’apel·lació de l’Organització Mundial del Comerç- en què els estats i les empreses podrien resoldre els seus litigis en el marc del TTIP. De moment el mecanisme ISDS està aturat en les negociacions per la falta d’entesa sobre la qüestió a banda i banda de l’Atlàntic.

La falta de consens a l’Eurocambra va projectar la imatge d’un Parlament literalment dividit en dos fronts: d’una banda, a favor del tractat, populars, liberals i conservadors, confiats que comportarà beneficis per a una Europa àvida d’inversió; i de l’altra, Verds, Esquerra Europea i algunes delegacions dels euroscèptics, com el Moviment 5 Estrelles de l’italià Beppe Grillo. Ni una banda ni l’altra sumen els vots necessaris i la clau són els socialdemòcrates, profundament dividits internament i incapaços de trobar el consens. “Tenen por. Estan molt nerviosos i han utilitzat les regles de la cambra a favor seu quan han vist que cada vegada hi ha més oposició al TTIP”, va afirmar en roda de premsa Marina Albiol, de l’Esquerra Europea.

El tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la UE va començar a negociar-se fa un any i mig i ja se n’han fet nou rondes de negociació. La pròxima, que tindrà lloc a l’estiu a Brussel·les, no comptarà amb l’aportació del Parlament Europeu. Mentre la Comissió Europea insisteix que el tractat atraurà creixement i inversió, les crítiques per la falta de transparència i la incorporació de l’arbitratge internacional pressionen el tractat, que no s’espera que s’acabi de negociar abans del 2017.

Les ombres l’enfosqueixen

L’acord aspira a reduir les barreres aranzelàries, tot i que ara les dues potències ja tenen relacions comercials favorables i no sobrepassen el 2%. Tot i així, el tractat mobilitzaria un intercanvi de capital que actualment té un valor de 2.000 milions d’euros anuals i representa gairebé la meitat del PIB mundial. Però les ombres que han perseguit l’acord l’han anat enfosquint, i el mecanisme d’arbitratge és un dels grans punts de discòrdia. Segons l’organització Public Citizen, si s’aprovés el tractat fins a 75.000 companyies es beneficiarien d’un sistema amb el qual podrien “atacar” futures legislacions. “El TTIP no podria existir sense arbitratge, seria una oportunitat desaprofitada per protegir els inversors”, defensa Guillaume-Xavier Bender des del German Marshall Fund.