Publicitat
Publicitat

L'Eurogrup debat la nova proposta grega amb l'advertiment d'Alemanya que l'acord "no serà fàcil"

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schauble, considera que "les propostes no són suficients" per aconseguir el tercer rescat

Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona han iniciat avui la seva reunió extraordinària de l'Eurogrup amb la voluntat d'avançar en les negociacions amb Grècia per superar la greu crisi que afronta aquest país, però reconeixen les dificultats que hi ha.

Sota la presidència de l'holandès Jeroen Dijsselbloem, l'Eurogrup ha començat a dos quarts de quatre de la tarda amb l'anàlisi del pla de reformes i la sol·licitud efectuada pel govern grec d'Alexis Tsipras d'un nou rescat, el tercer, per un període de tres anys i per una quantitat que estaria al voltant dels 50.000 milions d'euros.

La reunió "es presenta llarga", en paraules del ministre italià de Finances, Pietro Carlo Padoan, mentre que el seu homòleg alemany, Wolfgang Schauble, ha considerat que "les negociacions seran extraordinàriament difícils" i que "les propostes no són suficients" per aconseguir aquest tercer rescat. Schauble ha insistit que "les propostes gregues no permeten un resultat fàcil", a més d'assenyalar que la confiança entre les parts "s'ha destruït". "El problema és que una situació que (...) fins a finals de l'any passat era esperançadora s'ha destruït de manera impressionant en els últims mesos", ha dit.

No obstant això, el comissari europeu d'Afers Econòmics i Financers, Pierre Moscovici, ha assenyalat: "Les institucions, totes, hem dit que aquest pla (d'Atenes) pot constituir una bona base per a la negociació". "Crec que el Govern grec ha fet un gest important, ha enviat una petició que ha estat votada majoritàriament pel Parlament grec", ha afirmat. Segons la seva opinió, "avui és un dia important per a la zona euro, tal com la Comissió Europa ha dit des del principi l'objectiu és mantenir la integritat de la zona euro, mantenir a Grècia a l'euro".

Les reformes que Atenes ofereix a les institucions creditores, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, a canvi del préstecs inclouen augments d'impostos i de les cotitzacions socials i reduccions de les pensions, són molt similars a les propostes que aquests organismes van fer a Grècia i que aquesta va rebutjar per després convocar el referèndum del 5 de juliol.