Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

L'FBI se'n va de Washington

MudancesInaugurat el 1975 per l'aleshores president Gerald Ford, l'edifici de l'FBI a Washington s'ha fet vell i ineficient. I després de molt pensar-s'ho, l'administració general de l'Estat ha anunciat que la seu central de la policia federal se n'ha d'anar de la capital. RepulsiuWashington està d'enhorabona: dirà adéu al seu edifici més horrible.

Era brasiler i famós, i això que no era ni futbolista, ni músic, ni pilot de Fórmula 1. Aquesta setmana ha mort als 104 anys (!) l'arquitecte Oscar Niemeyer i els diaris de tot el món l'han acomiadat fent-li una reverència a plana sencera, omplint-se de la bellesa de les seves cúpules com iglús, les corbes com malucs i les rampes llarguíssimes, quasi horitzontals, que va construir a Brasília, definida com "l'apoteosi de l'ambició de l'arquitectura moderna".

Brasília, impossible veure-la i no pensar en Washington. En el disseny de l'eix monumental que Lucio Costa va pensar per a Brasília hi ha trets que remeten als plànols que un segle i mig abans l'urbanista militar francès Pierre l'Enfant havia dibuixat per encàrrec de George Washington, i que el curs de la història ha anat remodelant: l'avinguda central, rematada a banda i banda pel Congrés i per un memorial presidencial; i al mig, un obelisc.

I, sobretot, totes dues estan unides per la seva gènesi: ciutats construïdes ex novo per decret polític sobre la sabana o l'aiguamoll, i destinades a parlar amb volums grandiloqüents que aclaparin el visitant que s'hi aventuri, per fer-lo conscient de la petitesa de la seva escala, mentre camina i camina per les sagrades, inacabables esplanades de la capital de la nació. Però mentre que Washington va calcar els cànons de l'arquitectura monumental concebuda segles abans per poder esdevenir una nova Roma, Brasília aspirava a trencar amb el passat i anticipar el futur. Una altra cosa és viure-hi, esclar.

Ironies de la vida, la mateixa setmana que els diaris s'han omplert de l'harmonia de la corba de Niemeyer, els mitjans de Washington han hagut de reproduir l'edifici més angulós i lleig de la capital, el J. Edgar Hoover Building, que és el nom oficial que rep el complex d'oficines centrals de l'FBI i que ocupa tota una illa de cases de Washington. Està situat al mateix carrer que la Casa Blanca, a la Pennsylvania Avenue, a mig camí entre la residència presidencial i el Capitoli. L'edifici de l'FBI està "envellit" i "deteriorat", i en paraules de l'informe oficial, "el seu disseny original és ineficient". "La dispersió del personal a través d'annexos també dificulta la col·laboració i la realització d'algun treball secret". I això que no té ni quaranta anys. Però els costos de rehabilitació s'enfilarien tant que l'administració federal ha proposat la permuta de l'edifici per uns terrenys fora de la ciutat on construir-ne un de nou. L'FBI se n'ha d'anar de Washington.

Baralles per ser la nova seu

Ara, els comtats veïns es disputen la relocalització de l'FBI. Maryland fa notar que els 43% dels treballadors de l'FBI viuen en aquest estat, mentre que el 33% viuen a Virgínia i un 17% viuen al districte de Columbia. Sembla que el comtat de Prince George's, a Maryland, surt amb avantatge, però ara començarà una negociació política en què el Congrés farà prevaler la seva opinió.

Curiosament, el Hoover Building va ser dissenyat a la mateixa època que els de Brasília, però en un intent d'evitar la clàssica arquitectura dels ministeris existents, Charles Murphy i Associats van concebre una superfortalesa de finestres i ciment, d'un estil molt de moda a l'època, el brutalista, etiqueta que defineix a la perfecció el caràcter totalitari d'una obra que ha matat la vida del barri al seu voltant. Fa basarda caminar per la vorera del davant de l'FBI. No hi ha diàleg entre les façanes i la resta del món. Si la idea era intimidar, ho van aconseguir.

Tot al contrari que l' appeal dels edificis de Nyemeyer, que va afirmar: "Quan tens un espai gran per conquerir, la corba és la solució natural. Un cop vaig escriure un poema sobre la corba. La trobo a les muntanyes del meu país, a la sinuositat dels seus rius, a les ones de l'oceà i al cos de la dona estimada".

PUBLICITAT
PUBLICITAT