L'HavanaLa porta es va tancar de cop darrere seu onze mesos després de marxar de Cuba per anar a Miami a mitjans del 2011. Veient a prop el seu somni d'obtenir la residència nord-americana, la Gloria va ignorar la data límit que el seu govern posava per tornar a casa abans de perdre els drets com a cubana. "Va ser un moment terrible", diu aquesta dependenta de 40 anys en una conversa telefònica des de Miami. "No sabia si les coses m'anirien bé o no aquí, però no podia fer marxa enrere i em vaig quedar".
No podia, fins ara. Les noves normes migratòries que van entrar en vigor ahir permetran als cubans passar més temps fora del país abans de perdre la residència, una concessió que mostra la voluntat governamental d'establir vincles més forts amb els milions de cubans que viuen a l'estranger. La reforma, que relaxa les restriccions per viatjar, podria permetre a milers de cubans anar i venir dels Estats Units i podria crear una classe d'emigrats econòmics a anys llum dels exiliats que s'oposen a estrènyer els llaços amb l'Havana.
Des dels seixanta, el govern cubà ha controlat estrictament els viatges i la majoria dels cubans que han marxat sense un permís especial han perdut els drets i la propietat. Molts dels que tornen per visitar la seva gent -uns 400.000 van viatjar des dels EUA l'any passat- poden quedar-se a l'illa tres mesos (dos més que abans de la nova regulació) i no tenen permès comprar propietat o invertir en empreses privades cubanes, tot i que molts ho fan de sotamà.
El nou marc legal -un dels canvis més esperats del president Raúl Castro- elimina paperassa cara i lenta per a molts dels cubans, que per viatjar només necessitaran el passaport. I, en un moviment sorprenent, el govern també permetrà marxar a alguns professionals de la medicina, tot i que continuarà limitant els viatges dels que treballen en sectors "estratègics per al país" i, segurament, a molts dissidents.
També serà més senzill tornar a l'illa: els que marxin no perdran automàticament la seva propietat i els que vulguin tornar podran sol·licitar de nou la residència. El govern ha ampliat el temps que els cubans poden passar a l'estranger sense perdre el dret a tornar: abans eren onze mesos i ara seran dos anys, cosa que els dóna més temps per trobar feina fora i crea a més una finestra perquè els que són als Estats Units hi puguin demanar la residència -un procés que poden començar després d'un any.
"Sobretot, això parla d'un desig d'avançar cap a una política d'immigració més normal i cap a un país on la gent pot anar i venir, treballar i enviar diners", va dir Philip Peters, vicepresident de l'Institut Lexington, de Virgínia, que segueix la relació dels Estats Units amb Cuba.
El passaport com a nou filtre
El permís de sortida o targeta blanca , una autorització del govern cubà per viatjar, ha estat durant dècades un dels principals obstacles per sortir de l'illa. Des d'ahir els cubans només necessiten el visat que exigeixi el país de destí i un passaport. Per obtenir aquest document a Cuba cal no estar subjecte a cap procediment penal ni tenir pendent el compliment de sancions penals, "excepte en casos autoritzats expressament per un tribunal".
El govern podrà denegar passaports per raons "d'interès públic" o de "defensa i seguretat nacional", un fet que alguns interpreten com el nou "filtre" de les autoritats per limitar moviments d'alguns cubans. La nova llei manté un tractament especial per als viatges a l'exterior de la majoria de professionals de la salut o l'educació i atletes que siguin "vitals" per al país, que necessitaran una autorització específica. Amb aquesta mesura, l'Havana vol defensar-se del "robatori de cervells" formats per la seva Revolució.
En línies generals, la reforma migratòria abarateix els tràmits per sortir a l'exterior, però encareix l'impost per obtenir un passaport, que passa de 55 o 100 pesos cubans convertibles (una moneda forta, que equival al dòlar), en un país en què la mitjana salarial no arriba als 20 dòlars, uns 15 euros.
Un altre dels aspectes destacats de la reforma és que normalitza "l'entrada temporal" a l'illa dels emigrats considerats "il·legals", inclosos metges i esportistes que van desertar del país als anys noranta. L'Havana permetrà les visites dels que van emigrar "il·legalment" però només si ho van fer després dels acords entre l'Havana i els Estats Units del 1994 -quan Washington es va comprometre a concedir almenys 20.000 visats anuals a cubans-, sempre que hagin passat vuit anys des que van marxar. El 85,7% dels emigrants cubans resideixen als Estats Units.
La flexibilització migratòria és una de les reformes més populars del president Raúl Castro, que ha eliminat prohibicions que el seu germà Fidel va mantenir durant dècades a l'illa, entre les quals la compravenda de vehicles i cases entre particulars. Les reformes econòmiques del president han permès als cubans vendre i comprar propietats, obrir empreses privades amb més facilitat i tenir més bon accés a mòbils i ordinadors. La dissidència es queixa, però, que la llibertat d'expressió segueix amenaçada.
