L’Iraq reclama una solució política a Síria
Bagdad demana als seus aliats un esforç més gran per frenar l’arribada de nous combatents a les files de l’EI
ParísFrenar l’arribada de nous combatents a Síria i trobar una solució política al conflicte bèl·lic que assola el país. Aquestes van ser les peticions que va fer ahir el primer ministre de l’Iraq, Haidar al-Abadi, als seus socis de la coalició internacional contra l’Estat Islàmic (EI), reunits a París. “El naixement de l’EI no té res a veure amb l’Iraq perquè han entrat a través de Síria. Necessitem més suport per tallar l’arribada de nous combatents que entren a través de Síria”, va remarcar Al-Abadi en roda de premsa després de la trobada a la capital francesa.
Al-Abadi va assegurar que havia rebut “garanties” dels membres de la coalició que s’aturaria el flux de combatents cap a Síria. També els va demanar més suport per evitar que l’EI pugui vendre petroli i objectes de patrimoni històric de les ciutats conquerides, les seves principals vies de finançament.
La trobada es va produir quan la coalició no passa precisament pel seu millor moment, després de la pèrdua de la ciutat iraquiana de Ramadi a mans de l’EI, un cop dur per a les forces aliades, ja que la ciutat és a només 90 quilòmetres de la capital iraquiana, Bagdad. A tot això s’hi afegeix també que a Síria els jihadistes fa uns dies van conquerir la ciutat històrica de Palmira.
La reunió la van liderar Al-Abadi, el ministre d’Exteriors francès, Laurent Fabius, i el subsecretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken. L’opinió d’Al-Abadi quan va sortir de la trobada era més conciliadora que la que va expressar al matí, poc abans d’entrar a la reunió. Llavors va assegurar que els estats de la coalició no estaven fent “prou” per evitar la progressió de l’EI a Síria i a l’Iraq.
Els titulars d’Exteriors de 25 dels 60 països que formen la coalició, els que van assistir a la trobada, van donar “suport ferm” al pla que Al-Abadi els va presentar per frenar l’avenç dels jihadistes a l’Iraq. Al-Abadi va assegurar que, tal com li demanen els aliats, els seus plans preveuen un acostament entre la comunitat xiïta, que ocupa el poder al país, i la sunnita, majoritària a l’Iraq però menystinguda des de la caiguda de Saddam Hussein.
Per aconseguir aquest acostament, Al-Abadi, que és un xiïta moderat, ha proposat la creació d’una policia nacional que inclogui tant xiïtes com sunnites, l’amnistia de presos polítics i la reconsideració de la situació dels militars que van treballar per a l’exèrcit de Hussein. Les diferències entre aquestes comunitats s’han fet evidents a l’hora d’alliberar Ramadi, on la població de majoria sunnita recela de les milícies xiïtes iranianes que volen alliberar la ciutat ocupada pels jihadistes.
Fabius i la coalició van manifestar el seu suport a l’ofensiva que prepara el govern iraquià amb l’ajuda internacional per recuperar la ciutat de Ramadi. El titular d’Exteriors francès va coincidir amb Al-Abadi i va dir que “l’Iraq no serà estable fins que no se solucioni la crisi siriana”, i va advertir que la guerra contra els jihadistes serà “molt llarga”. Tot i les derrotes a Ramadi i a Palmira, la coalició va assegurar que la situació ha millorat tant a l’Iraq com a Síria.
Els EUA: cap canvi d’estratègia
“La coalició segueix sent el millor vector per arribar a la victòria contra l’EI”, va indicar Blinken, que considera que el suport dels EUA als atacs aeris és la millor manera de combatre l’amenaça jihadista. La Casa Blanca continua descartant, però, qualsevol canvi d’estratègia, com l’enviament de tropes a la zona. El que sí que veurien amb bons ulls alguns responsables nord-americans seria el desplegament terrestre de militars experimentats per dirigir millor els atacs aeris des de punts estratègics. Washington segueix facilitant material militar i, des de fa poc, envia uns nous models de míssils per fer front a l’amenaça dels cotxes i els camions bomba que utilitzen els jihadistes.
