THE NEW YORK TIMES / GINEBRALa guerra civil a Síria ha passat de ser una lluita pel canvi polític a un conflicte "obertament sectari", que s'abasteix de combatents d'arreu del Magrib i el Pròxim Orient, segons van dir ahir investigadors de les Nacions Unides.
El risc de passar d'una confrontació política a una pugna ètnica i religiosa sempre ha estat present a Síria, però "després de dos anys d'escaramusses entre grups armats de forces governamentals i antigovernamentals el conflicte ja és obertament de naturalesa sectària", van alertar ahir els membres del comitè encarregat per l'ONU i dirigit pel brasiler Paulo Pinhero.
En un informe intern del Consell de Drets Humans sobre les novetats dels últims dos mesos, s'indica que els atacs i les represàlies han portat les diferents comunitats a armar-se i a escollir un bàndol en el conflicte. "Comunitats senceres estan en risc de ser expulsades del país o bé de morir a dins de Síria", diu el document. "Sentint-se amenaçats i atacats, les minories s'han alineat cada vegada més amb les parts del conflicte, aprofundint així les divisions sectàries".
La major divisió és entre la secta alauita -la minoria xiïta musulmana a la qual pertanyen els alts càrrecs polítics i militars del país i també la família Al-Assad- i la majoria sunnita del país, que dóna suport sobretot als opositors al règim. Però el conflicte ja implica d'altres minories: armenis, cristians, drusos, palestins, kurds i turcs.
Suport militar regional
Els combatents que se sumen al conflicte són, sobretot, sunnites dels països veïns de Síria i del Nord de l'Àfrica, molts d'ells relacionats amb grups extremistes, segons l'informe, i sovint operen de manera independent a l'Exèrcit Lliure de Síria però es coordinen en els atacs.
El grup xiïta libanès de Hezbol·lah ha confirmat que algunes de les seves milícies donaven suport al govern de Baixar al-Assad i s'estan investigant algunes informacions que xiïtes iraquians també han entrat a Síria. L'Iran també ha confirmat que tropes de la Guàrdia Revolucionària cooperen amb Damasc amb "suport intel·lectual i consultiu".
Però més enllà dels dos bàndols, també hi ha xocs interns. L'informe detalla que grups kurds s'han enfrontat tant amb forces del règim com d'opositores, mentre que els palestins estan cada vegada més dividits sobre si donar suport o no a Al-Assad després de diversos atacs contra camps de refugiats per part de Damasc.
"A mesura que el conflicte s'allarga, les parts es tornen cada vegada més violentes i impredictibles, cosa que porta a una conducta que viola més sovint el dret internacional", conclou l'informe, que denuncia tant atacs aeris per part del règim sobre civils com també execucions sumàries per part de l'oposició.
Crisi humanitària
Les Nacions Unides també van demanar dimecres durant una conferència de països donants 1.130 milions d'euros en concepte de noves ajudes per combatre la crisi humanitària a Síria. L'organització preveu que el nombre de refugiats es dobli fins a més d'un milió en només sis mesos. De moment s'han registrat més de 525.000 refugiats sirians a l'ACNUR, 160.000 dels quals al Líban, 150.000 a Jordània, 140.000 a Turquia i més de 65.000 a l'Iraq.
Per primera vegada, l'agència també inclou Egipte, amb 10.000 refugiats registrats. La mitjana és d'entre 2.000 i 3.000 sirians creuant la frontera cada dia i, en el pitjor dels casos -si hi hagués un èxode massiu-, l'ONU es prepara per a una allau d'1,89 milions de refugiats.
