PRÒXIM ORIENT
Internacional 29/07/2015

L’OTAN dóna suport a Turquia però no atacarà l’EI

L’Aliança es desmarca de l’intervencionisme dels EUA

Esther Herrera
3 min
El Consell de l’Atlàntic Nord, òrgan de presa de decisions de l’OTAN, en la reunió per analitzar les tensions a la frontera turca.

Brussel·lesL’OTAN es va reunir ahir en una sessió extraordinària a Brussel·les per analitzar l’augment de la tensió a la frontera de Turquia amb Síria i llançar un missatge clar de “solidaritat” amb Ankara. Els membres de l’organització, però, van decidir que el suport serà només de paraula i que no passaran a l’acció directa contra l’Estat Islàmic (EI) ni se sumaran als plans dels governs turc i nord-americà per aturar els extremistes. La trobada, sol·licitada per Turquia apel·lant a l’article 4 del Tractat de Washington -que estableix que els aliats poden demanar una reunió quan vegin “amenaçada la integritat territorial, la independència política o la seguretat d’un d’ells”-, arriba una setmana després que un atemptat suïcida a Suruç, a la zona frontera amb Síria, acabés amb la vida de 32 persones.

“La seguretat de l’Aliança és indivisible”, van coincidir tots els països de l’organització en un comunicat conjunt després de la reunió, per afegir que “el terrorisme suposa una amenaça directa a la seguretat dels països de l’OTAN i a l’estabilitat i prosperitat internacionals”. Però, tot i les proclames grandiloqüents, el comunicat difós ahir no preveu accions conjuntes de l’OTAN sobre el terreny. “L’Aliança està ajudant països afectats pel terrorisme a defensar-se a si mateixos”, va argumentar el secretari general, Jens Stoltenberg. Així, l’organització també es va desmarcar de l’acord entre els governs de Barack Obama i Recep Tayyip Erdogan per crear “una zona lliure d’EI” en una franja de terreny al nord de Síria.

Turquia tampoc ha sol·licitat en cap moment el suport militar dels seus aliats, però ha deixat clar que mantindrà l’ofensiva contra l’EI. Una ofensiva que arriba després d’haver mantingut fins ara un paper distant, malgrat la seva situació geogràfica i les peticions de Washington. La guspira va ser l’atemptat a Suruç, especialment dolorós pel fet que les víctimes eren joves activistes que s’organitzaven per reconstruir Kobane, la ciutat que els kurds van arrabassar als jihadistes. Els incidents es van començar a multiplicar immediatament després, quan Ankara, que va atribuir l’atac al terrorisme de l’EI, va decidir bombardejar posicions tant dels combatents jihadistes com de les guerrilles kurdes.

Conflicte kurd i dilema als EUA

És en aquest marc que aquest cap de setmana passat els kurds van donar per trencada de facto la treva que van declarar fa un parell d’anys amb el PKK, que volia encarrilar un procés de pau per acabar amb un conflicte amb Ankara que fa més de 30 anys que dura. I el trencament també el va admetre ahir el govern turc. “No és possible mantenir el procés de pau amb aquells que amenacen la unitat nacional i la germandat”, va dir Erdogan. “Després [de les eleccions] del 7 de juliol, Erdogan ha fet un cop d’estat. ¿D’on treu l’autoritat per portar el país a una guerra en aquests moments?”, li responia el copresident del partit prokurd HDP Selahattin Demirtas.

Davant d’aquesta situació, la pilota és ara a la teulada dels EUA. El gran aliat -i únic de l’OTAN- de Turquia ha de decidir si es replanteja la seva relació amb les milícies kurdes, les úniques que han aconseguit fer retrocedir el jihadisme.

Els bombardejos en zones kurdes no s’aturen

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha promès que la campanya militar contra les guerrilles kurdes continuarà fins que deixin les armes, i així ho demostra cada a dia. Ahir mateix dos avions de combat turcs van bombardejar suposades posicions kurdes a Uludere, un municipi fronterer a la província de Sirnak, al sud-est de Turquia, segons un comunicat fet públic per l’estat major turc. L’atac aeri va destruir un emplaçament de morters i dos de metralletesd’“una organització terrorista separatista”, expressió habitual a Turquia per referir-se al proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). L’exèrcit va enviar dos caces F-16 a la zona hores després que guerrillers del PKK disparessin contra una patrulla de la gendarmeria a la frontera amb Síria, justificava la nota oficial.

stats