L’abrupte (i incert) camí del ‘Grexit’
BarcelonaEl temporal a Europa acaba de començar. El trencament de les negociacions -i de la confiança- entre Grècia i les institucions creditores dissabte aboca el país a un impagament demà dels 1.600 milions d’euros que havia de tornar -aquest dia- a l’FMI. Amb l’incompliment, la zona euro s’endinsa en la dimensió desconeguda. Hi ha més preguntes que respostes en l’aire. I només la voluntat política de mantenir unida la zona euro -repetida fins i tot en els moments més crítics d’aquest cap de setmana- podria ser el bàlsam d’un mal cop.
Anem cap al ‘Grexit’?
Un impagament no vol dir automàticament una expulsió
Els tractats europeus preveuen el mecanisme de sortida de la Unió Europea però no el de l’eurozona. Sense res escrit per a aquests casos, l’escenari de la sortida d’un soci de l’euro és tan obert com incert. Grècia insisteix que ningú la pot fer fora de l’euro si el país no ho demana i el ministre de Finances, Iannis Varufakis, s’ha fet un fart de repetir aquests últims dies que un impagament als creditors no significa enfilar la porta de sortida de l’eurozona. Però després de l’incompliment amb l’FMI en podria venir un altre amb el BCE -el 20 de juliol-, que, aquest sí, podria significar que la màxima autoritat monetària europea tanqués definitivament l’aixeta de l’ajuda a Atenes. En aquesta hipotètica situació, Grècia se situaria, de facto, en una zona grisa. ¿Dins o fora de l’euro? ¿Amb un euro del BCE o un euro grec? Impossible de saber. El que el govern d’Alexis Tsipras sí que ha volgut deixar clar és que el Grexit, l’euro sí o no, no és el que es vota diumenge que ve, tot i els esforços de l’oposició grega que ha volgut donar a la consulta aquesta dimensió.
Hi ha risc de contagi?
L’eurozona és més forta però la seva credibilitat està en joc
El govern espanyol ha convocat per a aquest matí a primera hora la comissió delegada d’afers econòmics per analitzar la situació, segons va informar ahir la Moncloa. I per avui a Berlín i París estan previstes reunions similars. El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va assegurar dissabte, després del trencament de les converses amb Grècia, que l’eurozona ha construït els últims anys tallafocs per evitar mals majors en cas de fallida d’un dels socis de l’euro. “Som més forts que abans per afrontar qualsevol eventualitat”, va assegurar Dijsselbloem. Però més enllà de l’efecte contagi, una sortida de l’euro de Grècia posaria en quarantena la idea que l’euro és irrompible. La credibilitat de la moneda quedaria tocada. I després d’un primer cas, d’un precedent, en podria venir un altre.
Urnes vs. ‘troica’?
Grècia defensa que les urnes han de ser compatibles amb Europa
Res pot aturar el referèndum convocat per diumenge que ve. La iniciativa es va anunciar poques hores abans de rebre, sense dificultats, el vistiplau del Parlament grec. El cas contrasta amb el referèndum frustrat l’any 2011 de l’aleshores primer ministre, Iorgos Papandreu, sobre el segon rescat. Alexis Tsipras manté que els principis democràtics són els que l’han portat a consultar els grecs i que Europa, rebutjant ajornar els pagaments grecs, “viola el dret a decidir d’un poble sobirà”. “En una Unió Europea fundada sobre el principi de la democràcia, el referèndum hauria de ser benvingut”, sosté Zsolt Darvas, investigador a Bruegel.
Com queda Europa?
Un cop dur a la idea que la integració no té marxa enrere
La credibilitat del conjunt del projecte europeu quedaria tocada si es consumés el Grexit. Sobretot tenint en compte que entre els principis sobre els quals s’aixeca la UE hi ha el d’una “unió cada cop més integrada”. “Seria un cop dur a la idea que no hi ha marxa enrere en el procés d’integració europea”, escriu Pol Morillas, investigador del Cidob. A més, la pèrdua de Grècia representaria el replegament d’Europa en una zona especialment sensible del continent, a tocar de la frontera entre Occident i Orient. Un indret desitjat per altres actors mundials, com ara Rússia.
