Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DEL PACTE FISCAL DE LA UE

Andreas Vosskuhle, president del Constitucional, delibera sobre els últims plans de rescat europeus

L'alemany que té el futur de l'euro a les mans

Europa mira a Karlsruhe, on es juga el destí de l'euro: el TC alemany decideix si la seva Constitució permet el rescat de l'eurozona. El president del Tribunal no es deixa pressionar per Merkel ni ningú.

El nerviosisme a les files del govern d'Angela Merkel ha estat notori aquesta setmana. Mentre el president alemany, Joachim Gauck, ha instat la cancellera a explicar clarament als ciutadans la seva política europea, el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, s'ha abocat a exercir una pressió imprudent al Tribunal Constitucional (TC) alemany en vista del temor que freni les mesures de rescat a l'eurozona.

El tribunal que presideix Andreas Vosskuhle té una immensa i històrica responsabilitat. Dimarts passat va rebre les denúncies d'un grup de ciutadans i parlamentaris d'esquerra i de dreta, amb l'adhesió de 23.000 firmes, contra la ratificació del pacte fiscal de la UE -amb què Alemanya vol imposar la seva recepta de disciplina pressupostària- i contra el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede). Els jutges demanen més temps per valorar-ho, cosa que s'interpreta com un senyal amenaçador per Berlín.

Però Vosskuhle no es deixa marcar el ritme ni intimidar. I no perquè faci 1,95 metres i estigui acostumat a mirar-se les coses des de dalt. Al contrari, la premsa alemanya afalaga tant la modèstia amb què vehicula la seva jerarquia com la ponderació que ha demostrat en la seva vertiginosa carrera.

L'opinió pública a favor

"És un integrador", el defineix el Frankfurter Allgemeine Zeitung . "El gran moderador", coincideix el Frankfurter Rundschau . Un "superdotat serè", li reconeix el diari econòmic alemany més rellevant, el Handelsblatt . Un geni impertorbable de les lleis. Un eminent especialista de dret estatal i europeu que en edat de ser un joveníssim catedràtic de dret (48 anys) no és només això, sinó president d'un dels tribunals més famosos del món.

No només és el president del TC alemany, sinó que -almenys per a l'opinió pública- és el tribunal mateix, la contrapart del govern. I més després que fa uns mesos rebutgés l'oferta de Merkel de ser president del país en substitució del dimitit Christian Wulff.

De cara amable, gairebé infantil, però de caràcter ambiciós, resolutiu i influent, Vosskuhle ja era catedràtic de dret públic amb 35 anys. Des de llavors l'ha acompanyat l'etiqueta de prodigiós: va ser el rector més jove de la Universitat de Friburg, el jutge més jove del Tribunal Constitucional, el president més jove del Tribunal Constitucional i podria haver estat el cap d'estat més jove del país. Gauck, el president actual, espera la decisió del TC sobre el pacte fiscal europeu i la participació alemanya al Mede -totes dues mesures aprovades fa dues setmanes a les dues cambres parlamentàries- per saber si les pot firmar i validar.

La posició política de Vosskuhle és molt difícil de captar. En el passat havia declarat certa proximitat als socialdemòcrates del SPD -va ser aquest partit que el va proposar com a president del TC fa quatre anys-, però aquest reconegut jutge sempre ha evitat lligar-se a cap formació, com ho demostra que també la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel li fa molta confiança. "Vosskuhle prefereix actuar com a esperit lliure intel·lectual, amb un toc liberal d'esquerres", defineix el Süddeutsche Zeitung , mentre destaca que el carismàtic president del TC alemany "cada cop està més segur en el seu rol de garant de la democràcia".

Vosskuhle, fill d'un funcionari administratiu que va contribuir a reestructurar la conca del Ruhr, ha heretat del seu pare les ganes de deixar petjada. Casat amb la vicepresidenta de l'Audiència Territorial de Friburg, els seus crítics li retreuen que s'ha acostumat a aparèixer en les situacions més dramàtiques i en els grans escenaris.

Però a Vosskuhle no li agraden els grans titulars. Ha volgut evitar que la premsa de la perifèria titulés dimarts que el TC frenava el rescat europeu. No és això. Però el Tribunal ha exigit un mínim de tres mesos per estudiar que les mesures aprovades per a Europa no contradiuen la carta magna alemanya.

Disposat a ajudar Merkel

Per als 23.000 demandants, la contribució alemanya d'un mínim de 300.000 milions d'euros al Mede i el pacte fiscal arruïnaria la sobirania i minaria el poder del Parlament per determinar què passa amb els diners dels contribuents.

El TC, però, vol ajudar Merkel a fer passar els controvertits plans de la UE pel sedàs de la Constitució; si no, ja hauria anunciat una mesura de fre. Però tampoc pot analitzar a la lleugera si la carta magna permet les mesures de rescat de l'eurozona.

Els jutges del TC destaquen la capacitat de Vosskuhle per reconciliar les interpretacions que hi ha sobre la qüestió en l'òrgan. Però reduir Vosskuhle a brillant moderador seria un error. Els seus contactes amb Berlín i Brussel·les són estrets. A la tardor va posar sobre la taula la possibilitat de convocar un plebiscit en cas que Berlín volgués transferir més competències fonamentals a Brussel·les. "Sense el poble no es va enlloc", pregona Vosskuhle. Sense ell, però, tampoc.