Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ

La Lampedusa asiàtica

Més de 8.000 sensepapers han quedat atrapats per les màfies en aigües del golf de Bengala

L’arribada en poc més de 24 hores de gairebé 2.000 immigrants indocumentats al litoral de l’oest de Malàisia i Indonèsia ha posat de manifest la magnitud del tràfic de persones en aquesta zona del sud-est d’Àsia. Es tracta d’un negoci que mou milions d’euros de fa anys i que s’aprofita de la vulnerabilitat de col·lectius que fugen tant de la misèria com de la persecució política. Unes 8.000 persones podrien estar atrapades i malaltes en aigües internacionals, sense aigua ni menjar, en embarcacions precàries i massificades, segons alertava ahir l’ONU, que feia una crida als països de la regió a permetre l’entrada i atendre els sensepapers, molts dels quals són rohingya, una minoria musulmana apàtrida perseguida a Birmània.

“Cal que es faci un esforç regional per trobar aquests vaixells. Anirem veient com n’arriben més i més, i necessitem que els deixin atracar a port”, va dir el cap de la missió a Bangkok de l’Organització Internacional per a la Migració (OIM), Jeff Labovitz, poc després que la marina indonèsia empenyés mar endins una embarcació amb uns 400 immigrants prop d’Aceh, al nord de l’illa de Sumatra, on diumenge van desembarcar 500 persones. Un miler més van arribar dilluns a l’illa malàisia de Langkawi, una popular destinació turística al mar d’Andaman, després que el seu vaixell fos abandonat pels traficants.

Travessia dura

Les víctimes procedeixen de Bangla Desh i l’oest de Birmània, on segons l’Alt Comissionat per als Refugiats de l’ONU (ACNUR) durant els primers tres mesos de l’any s’han embarcat unes 25.000 persones, el doble que en tot el 2014. Es tracta d’un perillós viatge a través del golf de Bengala que emprenen amb la intenció d’arribar a Malàisia a buscar feina. Molts, però, no sobreviuen la travessia, que a vegades s’allarga durant setmanes, i els que ho fan acaben en camps clandestins que els traficants tenen a la selva de Tailàndia i del nord de Malàisia. Segons l’Associació Rohingya de Tailàndia, entre els dos països hi hauria uns 60 camps on es retindrien entre 150 i 800 persones en cadascun.

Tot i que fa anys que diverses organitzacions denuncien aquest tràfic de persones, la crisi actual coincideix amb l’operació que Tailàndia va iniciar l’1 de maig després que es descobrís les restes de 26 immigrants rohingyes i bengalís enterrats en fosses en un camp clandestí. “Sembla que [els traficants] mantenen els captius en alta mar perquè ara tenen por de desembarcar-los”, reconeixia la portaveu de l’ACNUR a Bangkok, Vivian Tan.

Fins ara l’operació de les autoritats tailandeses ha permès descobrir mitja dotzena més de campaments, tots abandonats i amb diverses fosses. Una vintena de persones, incloent-hi polítics i dirigents locals, han sigut detingudes i 15 policies implicats s’han canviat a altres destinacions, tot i que sense càrrecs. També s’han pogut rescatar uns 250 immigrants, que han sigut internats en centres de detenció, on des de fa mesos s’han anat acumulant centenars de rohingyes detinguts mentre intentaven arribar a Malàisia.

El testimoni dels supervivents ha permès conèixer el funcionament d’aquests camps on els captius són retinguts i torturats durant mesos, mentre els traficants extorsionen els familiars perquè paguin fins a 3.000 dòlars de rescat. Molts dels que no poden aconseguir els diners moren de fam, malalties o pallisses i els que poden comprar la seva llibertat sovint acaben detinguts per la policia tailandesa, que els tanca en centres de detenció de manera indefinida i en alguns casos els ven a les xarxes de tràfic, segons denuncia Fortyfy Rights, una organització que ha documentat com l’exèrcit i la policia birmanes posen els rohingyes en mans dels traficants. “Tailàndia considera els rohingyes immigrants il·legals en lloc de reconèixer-los com a víctimes del tràfic de persones o sol·licitants d’asil. Durant anys la política de Tailàndia ha sigut empènyer els rohingyes cap a Malàisia i les autoritats han col·laborat de manera estreta amb els traficants per aconseguir-ho”, denuncia el seu director, Matthew Smith.

Tailàndia, que ha proposat sense èxit a Malàisia i Birmània una reunió per resoldre la crisi, intenta millorar la seva malmesa imatge després de veure’s degradada l’any passat al nivell més baix en l’informe dels Estats Units sobre el tràfic de persones per no fer prou en la lluita contra aquests delictes.

Els rohingyes, del pogrom a les xarxes de tràfic de persones

Els rohingyes, una minoria musulmana considerada per l’ONU com una de les més perseguides del món, s’han convertit en els últims tres anys en una presa fàcil per a les xarxes de tràfic de persones. Al voltant d’un milió viuen a l’estat Rakhine, a l’oest de Birmània, on no se’ls reconeix la ciutadania i són considerats immigrants il·legals, tot i que alguns hi són des de fa generacions. La seva situació es va agreujar el 2012 arran de dos brots de violència sectària amb enfrontaments amb la majoria budista d’aquesta regió. Uns 200 rohingyes van morir en els aldarulls i uns 650.000 més es van veure desplaçats a camps a Birmània i Bangla Desh, on depenen totalment del poc que hi poden fer arribar les organitzacions d’ajuda humanitària.

La seva situació desesperada els empeny a intentar fugir a Malàisia -un país que té una important comunitat rohingya- després de pagar uns 200 dòlars als traficants, que els retenen durant setmanes en vaixells en unes condicions inhumanes a les quals molts no sobreviuen.