Publicitat
Publicitat

UNA VOLTA PEL MÓN

L'any de l'advocat Peña Nieto

Una creuada contra la fam i el compromís de reduir els homicidis a la meitat en un any són els reptes més immediats que ha plantejat el nou president mexicà, Enrique Peña Nieto. Aquest advocat, de 46 anys, serà sens dubte un dels personatges claus del 2013: té entre mans la transformació de la segona economia de l'Amèrica Llatina.

Vent a favor: l'economia creix. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), tancarà el 2012 fregant el 4%, quasi com l'Espanya del boom salvant les distàncies, i rebaixarà el ritme a un 3,5% el 2013 negre que se'ns acosta. Però creixent no n'hi ha prou, quan es parla de transformació. Peña Nieto, que ha aconseguit el retorn al poder del vell Partit Revolucionari Institucional (PRI) després d'un parèntesi de foscor de dotze anys, haurà de demostrar que el seu partit no és el de sempre, que deixa les clavegueres i que sap retre comptes. I sobretot que el país pot tirar endavant sense tants vents en contra: desigualtats (més de la meitat viu en la pobresa i sis de cada deu treballadors treballen en negre o en feines precàries), crim organitzat (60.000 homicidis en l'últim mandat del Partit d'Acció Nacional, PAN), misèria (57 milions de pobres) i impunitat (la majoria de crims queden sense càstig).

Veurem també si Peña Nieto, que ha dit que vol estrènyer la col·laboració amb Washington en matèries com la seguretat i l'economia, pot veure amb Barack Obama II l'acord migratori que no ha estat possible fins ara amb Obama I. Els EUA i Mèxic comparteixen una frontera de 3.000 quilòmetres i, tot i la caiguda de la xifra els últims anys, cada any s'ha arribat a arrestar un milió de persones que volien passar al nord. Les remeses dels immigrants són una font d'ingressos de pes per al veí del sud.

De fet, els mexicans faran bé de començar l'any mirant cap amunt, per si hi ha o no hi ha abisme fiscal als EUA, on van a parar el 80% de les exportacions mexicanes i tercer soci, amb el Canadà, del Tractat de Lliure Comerç. El comerç a la frontera només entre EUA i Mèxic mou mil milions de dòlars al dia, i de la mateixa manera que els EUA venen pollastres i porcs al veí del sud, Mèxic ha envaït el nord, no sense causar tensions, amb els seus tomàquets. L'acord, però, no ha estat la panacea. El repte és traduir-lo en més creixement.

L'FMI acaba de decidir renovar aquest mes als mexicans una línia de crèdit per valor de 73.000 milions de dòlars, com si fos una vacuna antiriscos mundials (pel precipici fiscal, pels ensurts inesperats d'Europa i perquè Mèxic és força sensible al nerviosisme dels mercats). A canvi, consells: reformes fiscals i estructurals (al mercat laboral, a l'ensenyament o al sector energètic, on la producció anual del gegant públic Pemex, que aporta un terç dels ingressos de l'estat, ha disminuït de 3,76 a 2,53 milions de barrils diaris en cinc anys). També preveu la mobilització de recursos públics. El nou president ha fet seves les reformes, i ha promès una futura seguretat social.

Un pacte per Mèxic

La presa de possessió de Peña Nieto va estar marcada per les protestes, sobretot de joves. Però la disposició a pactar mostrada pels dos grans partits de l'oposició, tret d'alguns sectors de l'esquerra, ha permès firmar l'anomenat Pacte per Mèxic. Això sí que és vent a favor. Aquest pacte dóna a Mèxic una oportunitat d'or per sortir-se'n. Goldman Sachs veu Mèxic entre les deu primeres economies del món, en un futur. De poc els servirà si la corrupció, la violència, les desigualtats i la pobresa l'espatllen.