PRÒXIM ORIENT
Internacional 19/10/2015

L’apatia marca l’inici d’una llarga votació a Egipte

Les eleccions, que duraran setmanes, posaran fi a tres anys sense poder legislatiu

Ricard G. Samaranch
3 min
Un egípcia mostrant el dit tintat després de votar en un col·legi electoral del Caire.

TunisEl perfil dels candidats, els col·legis electorals buits, la presència de la policia… Per moltes raons, les eleccions legislatives que es van iniciar ahir a Egipte, i que s’allargaran fins al desembre, provoquen una sensació de déjà-vu. Els comicis representen l’última etapa del full de ruta de la transició elaborada per les autoritats militars després del cop d’estat del 2013. Davant la ferotge onada de repressió de l’estat, pocs egipcis es creuen la retòrica sobre la democratització del país, més aviat destinada al consum extern.

Segons la premsa local, els col·legis electorals de gran part del país van estar pràcticament buits durant la jornada d’ahir. Els experts apuntaven a una participació d’entre el 15% i el 20%. Fa quatre anys va ascendir a prop del 65%. Un robust dispositiu de seguretat va protegir de possibles atemptats els centres de votació, en què es van registrar diverses irregularitats i algunes baralles entre els representants de diversos candidats.

Tres anys sense legislatiu

La constitució del Parlament posarà fi a més de tres anys sense poder legislatiu al país àrab. L’Assemblea Popular va ser dissolta el juny del 2012 pel Tribunal Constitucional per considerar inconstitucional la llei electoral que va regir les primeres eleccions lliures després de la caiguda de la dictadura de Hosni Mubàrak. Llavors, els diversos partits islamistes van aconseguir una victòria aclaparadora, obtenint prop del 70% dels vots. D’aquelles formacions, enguany només els salafistes ultraconservadors del partit Al-Nur, els únics que van donar suport al cop del rais Abdel Fattah al-Sissi, hi participen. Els vencedors, els Germans Musulmans, són considerats “una organització terrorista”, i bona part dels seus líders, inclòs l’expresident Mohammed Mursi, són al corredor de la mort.

“Els islamistes sí que seran presents al Parlament, a través d’Al-Nur i de candidats independents sense afiliació partidista. Ara bé, ho seran de manera modesta”, sosté Mohamed Fahmy, professor de la Universitat Americana del Caire. Tampoc els partits laics de l’oposició tenen unes perspectives gaire optimistes. Afeblits per les lluites intestines, alguns han optat per boicotejar el procés, mentre que d’altres es presenten a un reduït nombre de circumscripcions. “Els intents de fer un bloc progressista van fracassar. Entre altres coses, perquè alguns partits no van poder sufragar els elevats costos establerts per la llei electoral”, lamenta Hussein Gohar, responsable del Partit Socialdemòcrata, que va ocupar responsabilitats de govern després del derrocament de Mursi.

En part, la dèbil posició dels partits polítics és fruit d’una estratègia dissenyada pel règim d’Al-Sissi, que els considera un enuig. Per als militars, la deliberació parlamentària mina la unitat de la pàtria. La llei electoral afavoreix l’elecció de cacics i rics homes de negocis. Dels 596 escons en joc, només un 20% seran escollits a partir de les llistes de partits. Els altres sortiran de la pugna entre candidats independents, entre els quals destaquen els membres de la vella guàrdia del Partit Nacional Democràtic (PND), el partit de Hosni Mubàrak. Segons el diari Al-Ahram, un 40% dels aspirants pertanyien al partit únic que dominava l’Assemblea abans del 2011.

La coalició favorita per endur-se la victòria reuneix un heterogeni grup de famosos, oficials retirats i cacics locals sota el curiós nom de Per l’Amor d’Egipte. L’única cosa que sembla que tenen en comú els integrants de la llista és el seu suport a Al-Sissi i la seva ambició per aconseguir un escó al Parlament egipci. De fet, ni tan sols disposen d’un programa polític.

Un Parlament dòcil?

D’acord amb la nova Constitució, el nou Parlament tindrà amplis poders, inclòs el de vetar l’elecció del primer ministre. Tanmateix, ningú no preveu que s’erigeixi en un centre d’oposició un rais acostumat a governar a cop de decret llei. “El Parlament serà dòcil, no crec que s’hi pugui formar cap bloc ideològic sòlid i coherent”, afirma Fahmy. Més que no pas un fòrum per a la competició ideològica, la cambra serà l’escenari d’una lluita entre xarxes de clients per aconseguir els recursos públics. Exactament igual que abans de la Revolució del 2011.

stats