Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

Le Pen després de Le Pen

Consumat el parricidi, Marine Le Pen s’haurà de tornar a centrar en l’estratègia de reflotar un Front Nacional que, malgrat que està ben instal·lat políticament a les urnes i ideològicament en una França cada cop més conservadora, encara no ha aconseguit treure’s del damunt l’etiqueta de partit xenòfob d’extrema dreta. La buscada respectabilitat que anhela la Joana d’Arc del populisme patriòtic no arribarà només pel fet de sacrificar la llengua més incorrecta del partit. L’enquesta d’Ipsos que el diari Le Monde publica aquesta setmana ho confirma tot plegat amb xifres. La imatge del Front Nacional es degrada. Un 78% dels enquestats els qualifiquen d’“extrema dreta”. El 60% afirmen que són “un perill per a la democràcia” i un 69% els consideren “incapaços de governar”.

L’última exhibició de ruptura ideològica interna -que probablement té més de trencament generacional que no pas de pensament-, les investigacions sobre un presumpte finançament il·legal de la seva campanya electoral i la convocatòria, per primera vegada en la seva història, d’una assemblea general extraordinària del partit per tancar la crisi oberta entre els Le Pen, demostren que el dia a dia del moviment ultradretà és menys dolç que els seus resultats electorals.

Humiliacions

És molt probable que Jean-Marie Le Pen fos conscient que ja estava mort políticament des de principis d’abril, des del dia que la seva filla, Marine, el va desautoritzar públicament per haver repetit una frase filonazi -banalitzant les cambres de gas contra els jueus- que forma part del repertori negacionista que ha marcat la seva llarga carrera política. Abans la líder del Front Nacional ja li havia impedit, al desembre, presentar-se com a candidat per la circumscripció de Provença-Alps-Costa Blava als últims comicis regionals.

Jean-Marie Le Pen s’havia convertit en un líder humiliat, però els mutis silenciosos mai han encaixat amb la personalitat de l’octogenari fundador d’un partit del qual ara l’expulsen. Després de 40 anys, s’havia d’acomiadar des de dalt de l’escenari, així que l’1 de maig, just quan Marine era davant del faristol per començar el seu discurs, el vell Le Pen va sortir inesperadament a escena per saludar els seguidors frontistes congregats a la plaça de l’Òpera de París. Eufòria vestida de vermell llampant. Satisfacció al rostre i ni un cop d’ull a la filla, que se’l mirava tensa des del darrere, esperant el seu moment. L’últim adéu i la provocació final. Dilluns, tres dies després de l’espectacle captat per totes les càmeres, l’hereva de l’extrema dreta suspenia el vell patriarca de militància del partit.

“Feixisme de rostre humà”

El Front Nacional sempre ha estat un partit jeràrquic sotmès a un lideratge fort: el culte a Jean-Marie Le Pen, que no va ser mai un pare exemplar -ho ha confessat ell mateix- però es va convertir en un model polític per a la seva filla. Per això Marine, abans de sentir-se desautoritzada, ha optat pel parricidi. L’eliminació dels que poden entorpir l’última estratègia pseudomoderadora de la nova líder. Moderada en el llenguatge, mai en les idees. És, com els anomena el periodista de Libération Jean Quatremer, el “feixisme de rostre humà”, però és feixisme. Expulsar Jean-Marie Le Pen no fa un nou Front Nacional.