Publicitat
Publicitat

L'emperador del Japó anuncia el seu desig d'abdicar

Akihito admet, en un missatge televisat, que la seva edat (82) i la seva salut deteriorada podrien dificultar el compliment del seus "deures com a símbol de l'estat"

Era un secret a veus al Japó i l’ emperador Akihito ho ha confirmat aquest dilluns: als 82 anys, i després de passar-ne 27 al tron, vol retirar-se. La incògnita és si els japonesos i els seus líders l'hi permetran, però de moment el monarca s’hi ha referit públicament per primera vegada en un discurs televisat extraordinari.

Tot i que ha utilitzat subterfugis –ha parlat de la seva edat, la seva intensa agenda i la seva deteriorada salut–, el missatge ha estat clar: "Després de dues operacions quirúrgiques i per la meva edat avançada, he començat a sentir un declivi en el meu estat físic [...]. Quan veig que la meva de condició física és cada vegada pitjor, em preocupa que se’m faci difícil dur a terme els meus deures com a símbol de l’estat [...] com he fet fins ara", ha dit en una gravació de 10 minuts, emesa en diferit per diversos canals al país.

El missatge d'Akihito, que el 1989 va succeir el seu pare, l'emperador Hirohito, ha estat emès gairebé dos mesos després que la cadena pública NHK revelés que el monarca tenia la intenció d'abdicar en favor del seu primogènit, Naruhito, de 56 anys. Un fet que podria suposar la redefinició de la família reial japonesa, la monarquia hereditària més antiga del món. Malgrat que l'emperador només té poder simbòlic, la legislació japonesa estableix que l’emperador serveixi fins a la mort, per la qual cosa no preveu l'abdicació. El Parlament hauria de canviar la llei perquè Akihito pogués abandonar el Tron del Crisantem, ocupat per membres de la seva família des de fa gairebé 2.700 anys, segons la genealogia oficial.

"Històricament, era molt comú que els emperadors renunciessin", explica Takeshi Hara, expert en la família imperial de l'Open University del Japó. Més de la meitat dels monarques del Japó han deixat vacant el tron, sovint perquè han decidit retirar-se en monestirs budistes. I no va ser fins al segle XIX, quan els líders del Japó van crear el culte d'adoració a l'emperador, que abdicar es va convertir en impossible.

En una breu resposta després del discurs d’Akihito, el primer ministre nipó, Shinzo Abe, ha dit que el seu govern estaria disposat a canviar la llei, però ha evitar comprometre’s a fer-ho. Experts japonesos han apuntat que la vaguetat de les paraules de l’emperador també buscava eludir la prohibició constitucional sobre la participació reial en la política al país. "Tenint en compte l'edat de Sa Majestat, la càrrega de les seves funcions oficials i les seves ansietats, cal pensar acuradament sobre què es pot fer", ha raonat Abe.

Enquestes publicades per diversos mitjans de comunicació suggereixen que els japonesos estarien a favor de permetre l’abdicació d'Akihito. Fins al 85% dels enquestats, depenent de l'enquesta, estan a favor de la modificar la llei de la casa imperial per fer-ho possible. "Parlem amb respecte sobre l'emperador, però podria dir-se que el fem servir com un esclau", diu Daisuke Kodaka (34 anys), empleat en una empresa de cosmètics a Tòquio. "Ell és el nostre símbol, però com a persona no té drets humans. Hem de reconèixer els seus drets", afegeix.

El debat sobre l'accés de les dones al tron

Tot i que el primer ministre defugi el tema, un procés d'esmena constitucional podria resultar incòmode per al seu govern. " Això obre la capsa de Pandora", explica Kenneth Ruoff, director del Centre d'Estudis Japonesos de la Universitat Estatal de Portland. Molts veuen en la llei de la Casa Imperial altres anacronismes, sobretot pel que fa al gènere. La llei estableix que només els homes poden heretar el tron, una disposició cada vegada més controvertida.

Fa una dècada, durant un debat sobre si la llei ha de ser canviada per obrir el camí a dones monarques, els sector conservador del Partit Liberal Democràtic –la formació que presideix Abe– es va oposar fermament a la idea. El govern nipó ha abraçat recentment la idea d’apoderar la dona en diverses àrees, especialment en l’àmbit laboral, però difícilment estaria disposat a ampliar aquest procés a la monarquia.

El príncep Naruhito té una filla, i el seu germà més jove té dues filles i un fill, el príncep Hisahito, l'únic home de la generació reial més jove. El naixement de Hisahito el 2006 havia posat fi al debat sobre dones monarques, però amb tan pocs homes a la família reial els experts avisen que la successió no estaria assegurada en el futur.