Publicitat
Publicitat

ÀFRICA

L’enemic de la ceguesa

Un doctor malià tracta, amb una oenagé catalana, milers de pacients

Albert Coulibaly era un doctor generalista de la delegació luxemburguesa de Metges Sense Fronteres (MSF) quan li va arribar una oferta d’una ONG catalana que li oferia fer-se càrrec de la consulta oftalmològica de l’hospital de Mopti, al nord de Mali. Era el 2008 i aquell va ser l’inici de la fructífera relació d’aquest malià, de 46 anys, amb la Fundació Ulls del Món, que des de llavors ha atès 20.000 pacients i n’ha intervingut un miler. El doctor Coulibaly explica que una de les històries que més l’ha impactat en la seva ja llarga trajectòria professional és la d’una mare amb una doble cataracta que no sabia quina cara tenia la seva filla de dos anys. La tècnica i les instal·lacions del centre que dirigeix aquest malià van fer possible el que ja semblava impossible. “Sempre recordaré els ulls d’aquella dona en veure per primer cop la cara de la nena”, recorda.

A Mali no és fàcil aconseguir atenció sanitària. La pobresa és gairebé endèmica i els pocs serveis es concentren a les capitals, així que per a molta població anar al metge és poc menys que una odissea. Per exemple, a la regió de Mopti no hi havia cap òptica, així que comprar-se unes simples ulleres representava, a banda d’abonar una factura astronòmica, haver d’afegir-hi les despeses i el temps d’un viatge de 2.000 quilòmetres. Una odissea.

Ara la fundació ha instal·lat un petit taller per proveir la població local d’ulleres a més bon preu que les òptiques. Moltes de les ulleres provenen de les campanyes de recollides solidàries a Catalunya. “L’ajuda ens arriba”, diu amb un somriure aquest malià, format a Bamako i Bèlgica, on va anar becat gràcies al seu bon rendiment acadèmic.

Una classe privilegiada tenia -i té- a l’abast de la butxaca creuar la frontera cap a Europa o anar a Casablanca per passar per un quiròfan. Alguns malians també practiquen, si poden, turisme mèdic. A la balança social, però, hi pesen més els que amb prou feines arriben a subsistir amb el poc que dóna el ramat o la botigueta de torn. “Als pacients els deien els preus d’una petita intervenció o del tractament i es posaven a riure, no s’ho podien permetre de cap de les maneres”, afirma Coulibaly. Des de fa set anys la Fundació Ulls del Món ofereix els serveis d’oftalmologia a Mopti, a la vora del riu Níger, i Bankass, una localitat mitjana a 160 quilòmetres de distància.

Al començament l’ONG, que presideix el síndic de greuges, Rafael Ribó, va plantejar l’accés gratuït als seus serveis, però les autoritats malianes s’hi van negar. Ara el doctor Coulibaly afirma que entén la decisió, perquè tradicionalment les oenagés s’instal·len en un territori, fan els serveis i quan exhaureixen el pressupost pleguen i marxen. La feina i els esforços no arrelen. “Per això nosaltres cobrem quantitats petites, però la fundació no es queda res: entreguem els diners a la direcció de la clínica perquè faci guardiola”, explica. De moment l’entitat catalana té previst mantenir-se a Mali fins al 2017; més enllà, queda pendent de trobar més finançament.

La feina de Coulibaly i el seu equip és evitar cegueses causades per malalties que a Occident són fàcilment tractables. A Mali, no. Les poques mesures higièniques, la falta d’aigua per rentar-se i les múltiples partícules que circulen per l’aire són l’adob ideal per a les infeccions oculars. El tracoma és una de les malalties més comunes amb què els professionals han de batallar cada dia. Les cataractes o el glaucoma també són molt habituals. Hi ha un problema social associat a malalties oftalmològiques, subratlla l’especialista. “Molts nens tenen problemes per veure la pissarra per miopia, i si no són tractats abandonen l’escola”, lamenta.