Publicitat
Publicitat

POLÈMICA OBERTA

L'escàndol DSK arriba als teatres de França

L'obra 'Suite 2806' complica el retorn discret de l'exdirector del Fons Monetari Internacional

Un escenari amb els tons daurats de la suite presidencial de luxe a l'Hotel Sofitel a Nova York. Els actors es vesteixen com figures de museu de cera: una cambrera en uniforme i un lasciu client en barnús. Però "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència", proclama el programa de mà d'una nova obra de teatre parisenca que reinventa la fatídica trobada que va acabar amb les aspiracions a la presidència francesa de Dominique Strauss-Kahn, l'exdirector del Fons Monetari Internacional.

Suite 2806 reprodueix l'escena amb algunes alteracions. El títol es refereix al número de l'habitació on, segons la denúncia de Nafissatou Diallo, assistenta d'origen africà, va ser violada per DSK, un relat que després les autoritats judicials no van considerar creïble.

Sens dubte, molts francesos, i sobretot el mateix Straus-Kahn, voldrien veure arxivat l'afer DSK, però les entrades per a l'estrena s'han esgotat, per la fascinació de França per un cas que ha provocat un debat social sobre el diner, els privilegis, el poder i el masclisme.

Casualment -o no-, l'autèntic senyor Strauss-Kahn, de 63 anys, està a l'espera de la decisió d'un tribunal del nord de França que el jutja per un altre cas i que ahir va decidir aplaçar la sentència. S'investiga la seva participació en festes llibertines amb prostitutes, que el podria conduir a una condemna per proxenetisme.

DSK busca ara un retorn discret amb la seva pròpia empresa de consultoria econòmica, i segueix sent motiu de tota mena d'especulacions. Aquesta setmana el diari Le Figaro assegurava que Strauss-Kahn preparava una candidatura per a les municipals del 2014 a Sarcelles, al nord de París, cosa que ell mateix va negar després.

Però és l'estil de vida luxuriós d'un home poderós el que intriga el director de l'obra, Philippe Hersen, que va dir que creu que Strauss-Kahn "utilitzava el seu poder per seduir les dones, com un marquès de Sade dels nostres dies". Al principi Hersen dubtava si era massa aviat per explorar l'èpica caiguda de Strauss-Kahn.

Aquesta sensació d'incomoditat encara sembla molt estesa a França. El projecte de fer una pel·lícula sobre l'afer amb Gérard Depardieu interpretant DSK va fracassar per falta de finançament. La majoria dels lectors van respondre a les enquestes de les webs de diversos diaris que els sorprenia que l'afer fos objecte d'una obra de teatre.

L'autor de l'obra, Guillaume Landrot, un notari de 42 anys que ha fet la seva primera experiència al teatre, diu que no jutja cap dels dos personatges: "Per a mi, es tracta de dues persones que es troben per casualitat i passa una tragèdia: un home i una dona, un jueu i un negre, un europeu i un americà, rics i pobres, poderosos i febles. Tot això s'oposa". El protagonista, Eric Debrosse, recorda el xoc que li va causar la notícia de la detenció de DSK: "El vaig veure emmanillat a la televisió i era gairebé com els atemptats de les Torres Bessones. Era difícil de creure perquè ell podria haver estat el president de França".

Jelle Saminnadin, que interpreta Diallo, diu que li agrada el paper: "He conegut homes com ell: tens diners, creus que tens poder sobre tot, incloent-hi les dones". L'obra té un final volgudament ambigu.