EDUCACIÓ
Internacional 07/05/2015

L’escola pública italiana suspèn Renzi

Desenes de milers de mestres i estudiants es revolten contra una reforma “a l’americana”

Sandra Buxaderas
3 min
Un manifestant a Roma amb una pancarta en què es llegeix “Renzi: fracassat”.

RomaMatteo Renzi ha topat amb l’escola pública. La llarga sèrie de reformes i d’èxits polítics aconseguits pel primer ministre italià en l’any que fa que ha assumit el càrrec s’ha interromput bruscament aquesta setmana, quan la gran majoria de mestres italians, emparats per un bon nombre d’estudiants i pares, s’han llançat al carrer per protestar per la reforma educativa que Renzi havia batejat com La bona escola i que ell mateix presentava com un dels grans projectes de la legislatura.

Cent mil manifestants només a Roma, tots els sindicats d’ensenyament units com mai abans, un 80% d’escoles en vaga dimarts... L’evidència que el món educatiu li estava guanyant el pols -“És la vaga de l’escola més important de la història”, va clamar la líder sindical Susanna Camusso- ha obligat Renzi a començar a recular. “Si hi ha tantes persones que protesten, nosaltres les escoltem”, ha dit.

L’ensopegada és sonada, especialment perquè va ser el mateix Renzi, casat amb una mestra, Agnese Landini, qui havia posat l’escola al centre del debat polític. “Itàlia renaixerà a partir de l’escola”, havia dit. I com a senyal que pretenia acabar amb la degradació d’una escola pública que havia sigut motiu d’orgull per al país i que va patir duríssimes retallades dels governs de dreta de Silvio Berlusconi, Renzi s’havia entestat a visitar un centre educatiu cada setmana.

Mestres precaris

És més, el primer ministre italià havia promès acabar amb la precarietat de 150.000 mestres, més tard retallats a 100.000. El problema dels docents que guanyen els concursos i després no obtenen plaça fixa durant anys és endèmic a Itàlia. Renzi es lamenta que el seu govern ha dedicat 3.000 milions d’euros a l’escola, molt més que els anteriors. Com pot ser que el món educatiu li planti cara en lloc d’aplaudir-lo? Els sindicats asseguren que, en realitat, per al setembre només s’està a temps de contractar, a tot estirar, 50.000 mestres.

La clau de fons, però, l’ofereix a l’ARA la Marzia, mestra d’una escola d’un barri força benestant de Roma, on, amb tot, els pares han de fer una col·lecta anual per pagar el paper de vàter i el material didàctic i que més que un centre docent sembla una fàbrica abandonada. “Més que una reforma, és un trasbals de tot el sistema organitzatiu que no aporta millores, ben al contrari. Volem que l’escola pública sigui reconeguda i tingui més recursos”, diu.

Allò que ha fet més mal és la idea de Renzi de donar superpoders als directors, menystenint els òrgans col·legials que fins ara decidien des dels nous contractes fins als plans d’estudis. D’entrada, el director podrà escollir quin mestre precari contracta, saltant-se els drets objectius adquirits. A més, si un mestre està en situació precària més de tres anys, l’escola no li podrà renovar el contracte.

La Patrizia, una mestra del poble de Mentana, al Laci, assegura que la figura del nou director de l’escola, i el fet que es prenguin competències als mestres i se’n donin més als pares, atempta contra la dignitat del mestre: “El risc és que, si jo li caic simpàtica al nou director, em quedaré a l’escola, però, si no, no. El dia que vulgui introduir un llibre de lectura que no agradi als pares, anirem fora el llibre i jo. Vull que quedi clar que no defenso cap privilegi, vacances... sinó la llibertat de l’ensenyament”.

stats