Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

L’església de Charleston reobre entre debats sobre raça i armes

El jove blanc autor de la matança va escriure un manifest racista

La massacre de nou afroamericans en una església de Charleston, a Carolina del Sud, ha reobert per enèsim cop el debat sobre les armes als Estats Units. Però aquest tiroteig és diferent, ja que comporta una gran càrrega racial. El país debat aquests dies no només sobre violència armada sinó també sobre racisme, dos problemes inherents a la seva història.

Els fets a Charleston, i abans a Ferguson, Nova York i Baltimore, han posat al descobert que la divisió racial continua incrustada en la societat nord-americana. Tant la matança a l’església d’una comunitat afroamericana comesa per un jove blanc supremacista com les morts d’homes negres a mans de la policia han fet miques la creença que amb l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca els Estats Units van iniciar una nova era postracial.

Centenars de feligresos van abarrotar ahir l’Església Episcopal Metodista Africana Emanuel, que va reobrir les portes per primer cop després del tiroteig racista. L’ofici religiós, dedicat a les víctimes, va ser un cant a la reconciliació, i un rebuig al racisme i a l’odi.

“Hem demostrat al món que som un grup de gent que podem unir-nos, pregar i treballar junts per resoldre els nostres problemes, i fer un millor lloc per viure”, va assegurar el reverend Norvel Goff a uns assistents visiblement emocionats. Les llàgrimes, les lamentacions i els cants van ser presents durant tota la cerimònia, que va començar amb el repic de campanes de nou minuts de totes les esglésies de Charleston -un minut per cada víctima.

Les pregàries i càntics també es van concentrar fora de l’església. “És bonic veure com diverses ètnies s’uneixen per la pau”, va dir Eddie Dennis, un estudiant de 20 anys, al diari local The Post and Courier.

“No deixarem que l’odi guanyi”, va explicar Nancy Elliot, una dona blanca, al mateix mitjà, mentre discutia amb Shirley Martin, afroamericana, sobre els motius de la tragèdia i la necessitat de reforçar la diversitat en la societat nord-americana.

En aquest sentit, el president Barack Obama va subratllar dos dies abans que el racisme “continua sent una plaga que cal combatre junts”. El mandatari, però, també va parlar del problema de la violència de les armes. I va assegurar que continuarà lluitant per controlar-les.

Tot i així, el debat sobre les armes ha sigut molt menys intens que altres cops. La reforma fallida per restringir l’accés a les armes impulsada pel president després del tiroteig de Newtown, on van morir 20 nens, va dissipar la possibilitat d’algun canvi.

Per a la majoria dels nord-americans, el dret a portar armes és molt important i es mostren en contra de cap restricció. Els propietaris d’armes creuen que actes criminals, com el de Charleston, no són conseqüència de la proliferació d’armes que hi ha al país (270 milions).

Per contra, els activistes a favor de restringir les armes creuen que el tiroteig racista a l’església de Carolina del Sud es podia haver evitat. Per a ells, més controls haurien evitat que l’autor de la matança comprés una pistola.

“No tinc elecció”

Dylan Roof, el jove que presumptament va assassinar dimecres nou persones, va escriure i va publicar a internet un manifest racista. En el document deia que no tenia elecció: “No estic en condicions d’anar al gueto a lluitar”. “Vaig triar Charleston perquè és la ciutat més històrica del meu estat. Hi va haver un moment en què tenia l’índex de negres més alt en comparació amb els blancs al país. No tenim caps rapats, no hi ha un KKK [Ku Klux Klan], ningú fa res excepte parlar a internet. Bé, algú ha de tenir la valentia de fer-ho al món real, i crec que aquest sóc jo”, va explicar poques hores abans de perpetrar l’horrible massacre.