Publicitat
Publicitat

CRISI POLÍTICA A ATENES

La coalició alternativa Syriza rebutja un govern amb els partits de l'austeritat i força noves eleccions

L'esquerra grega no cedeix

Pressionada des de dins i des de fora, l'esquerra alternativa grega es resisteix a compartir un govern amb els responsables de l'austeritat. Syriza força unes eleccions en què es veu guanyadora.

"No ens estan demanant un acord: ens estan demanant que siguem còmplices del crim", així va despatxar ahir Alexis Tsipras -la figura emergent de l'esquerra a Grècia- la crida del president de la República a formar un govern de salvació nacional. Els líders de les tres forces més votades el 6 de maig es van reunir just una setmana després de les eleccions al palau presidencial en l'últim intent de pactar un acord de govern viable que eviti tornar a les urnes. Syriza, la coalició de l'esquerra alternativa que el rebuig popular a l'austeritat ha convertit en segona força al Parlament, no cedeix a les pressions i es nega a entrar al govern.

Aritmèticament, els conservadors de Nova Democràcia i els Socialdemòcrates del Pasok -els partits que fins diumenge havien dominat la vida política a Grècia- podrien formar govern amb l'Esquerra Democràtica, un grup que havia donat suport al primer pla de rescat del país. Tindrien 168 diputats en un Parlament de 300. Però l'aritmètica no és el més determinant en una Grècia que viu la pitjor crisi des de la II Guerra Mundial, i on els partits responsables dels acords amb la UE i el Fons Monetari Internacional amb prou feines van convèncer junts un terç de l'electorat. Ho sap bé l'Esquerra Democràtica: "Un govern sense Syriza no tindria legitimitat i atiaria la conflictivitat social -alertava-. La fúria de Syriza és tan gran que no permetrien que aquest govern se sostingués ni un sol dia".

Andonis Samaràs, líder de Nova Democràcia, va tornar a carregar contra Syriza i va assegurar que la coalició també havia rebutjat una segona proposta d'un pacte d'investidura per al govern tripartit. "No entenc on volen anar a parar amb tot això", va sentenciar, després de titllar Tsipras "d'arrogant i irresponsable". El líder del Pasok, Evànguelos Venizelos, que afronta una forta crisi interna en un partit que ha passat de 160 a 41 diputats, va reconèixer que les converses van acabar en un "punt mort".

Un raig d'esperança

Syriza ha sacsejat el mapa polític grec injectant un raig d'esperança en una població que ha patit una retallada salarial mitjana del 40%, en què els suïcidis s'han disparat un 22% i l'atur afecta un de cada dos joves. La coalició diu sense embuts que vol continuar dins l'euro i dins la UE, però renegociant les condicions de l'austeritat i les reformes estructurals imposades pels creditors internacionals a canvi dels rescats. La seva lògica és que Europa no es pot permetre deixar caure Grècia i que haurà de donar un marge a la negociació. Reclama també una moratòria al pagament del deute.

Des de l'exterior, però, arriba el missatge contrari. Els caps de diversos bancs centrals van declarar dissabte que estan preparats per una eventual sortida de Grècia de l'euro (les xarxes socials ja s'ha batejat com a Grexit). El cap del Fons Europeu d'Estabilitat Financera, Klaus Regling, deia en una entrevista publicada ahir que "ara els mercats estan més preparats per a qualsevol eventualitat".

Si finalment s'han de repetir les eleccions, les amenaces poden tenir un efecte bumerang: una enquesta publicada ahir per Kathimerini , un diari conservador, revelava que el 52% de grecs creuen que Syriza en seria la força més beneficiada.

Papúlias no té un termini constitucional per esgotar les converses, que continuen amb els partits minoritaris al nou Parlament. No ha donat pistes de fins quan les allargarà. En aquesta història de final no escrit hi ha petites trames que s'entrecreuen: ahir els grecs van veure com el seu president, de 82 anys, un excombatent de la II Guerra Mundial, havia de seure a la mateixa taula amb els neonazis d'Alba Daurada.