Publicitat
Publicitat

DEFENSA

L’exèrcit dels Estats Units retallarà 40.000 soldats

El Pentàgon assegura que la reducció es fa per adaptar-se als ajustos pressupostaris

L’exèrcit dels Estats Units vol una reducció de 40.000 soldats i 17.000 funcionaris civils en els pròxims dos anys per rebaixar el seu pressupost. El secretari de Defensa, Ashton Carter, podria anunciar aquesta setmana la retallada que va avançar dimarts a la nit el diari USA Today.

El portaveu del Pentàgon, el tinent coronel Joe Buccino, va confirmar ahir la xifra però no en va donar més detalls. “L’exèrcit fa front a un entorn fiscal molt complicat”, va dir. Si la mesura tira endavant es produiria en un moment en què el govern de Barack Obama està revisant la seva estratègia contra l’Estat Islàmic.

L’inquilí de la Casa Blanca va assegurar dilluns que no preveu enviar més tropes a l’Iraq -actualment hi ha 3.500 soldats nord-americans a la regió que entrenen les forces iraquianes i rebels sirians-, però també va advertir que la lluita contra els jihadistes serà una campanya militar llarga.

Amb la reducció, el nombre de soldats de l’exèrcit dels EUA passaria de 490.000 soldats a 450.000. Aquesta seria la xifra més baixa des de la Segona Guerra Mundial i lluny del pic de 570.000 soldats durant les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. D’altra banda, la mesura és “susceptible d’afectar totes les missions a nivell nacional i internacional” de les forces armades nord-americanes.

Des de la fi de les últimes guerres al Pròxim Orient, Obama ha afirmat diverses vegades que el país necessita reduir el nombre de tropes i el pressupost en defensa. De fet, el febrer del 2014 el llavors secretari de Defensa, Chuck Hagel, ja va revelar un pla per retallar el nombre de soldats.

“Un exèrcit com l’actual és més gran del que requereixen les nostres demandes estratègiques”, va dir Hagel fa més d’un any, i també va recordar que l’objectiu ja no són operacions militars llargues com les de l’Iraq i l’Afganistan.

Retallades addicionals

En els últims anys, el Pentàgon busca la manera d’assumir una reducció de gairebé un bilió de dòlars en 10 anys. I podria ajustar encara més el seu pressupost si aquest octubre s’apliquen les retallades automàtiques que van acordar legisladors demòcrates i republicans fa tres anys i mig, durant la crisi pressupostària de finals del 2011. Segons el mateix article del USA Toda y, aquesta reestructuració podria provocar l’eliminació de 30.000 llocs de treball militars més durant l’any fiscal del 2019.

El Pentàgon considera que reduir les tropes fins als 420.000 soldats podria perjudicar la capacitat militar de l’exèrcit. El govern d’Obama és optimista i creu que els dos partits al Congrés dels EUA arribaran a un acord per evitar aquesta reducció. Tot i així, les negociacions continuen, de moment, encallades.

La reducció del nombre de soldats podria afectar, segons el rotatiu nord-americà, les brigades de Fort Benning, situat a Geòrgia, o la base d’Elmendorf, a Alaska. El senador republicà Dan Sullivan va assegurar ahir que l’eliminació d’aquests llocs de treball militars “no té sentit estratègic”. “Qui estarà content amb això és Vladímir Putin”, va afegir Sullivan.

Per la seva banda, el representant republicà d’Ohio, Michael Turner, va advertir que cal evitar les retallades addicionals en defensa conegudes amb el nom de “segrest pressupostari”. “La protecció de la nostra defensa i la seguretat del poble han de ser prioritaris”, va dir.