Publicitat
Publicitat

L'ofensiva intenta posar fi a la implantació de màfies i grups jihadistes a la península

L'exèrcit egipci elimina 32 "criminals" al Sinaí

Després d'un mes de campanya militar al Sinaí, l'exèrcit egipci assegura haver arrestat 38 persones, destruït 31 túnels i confiscat un important arsenal. Però els experts dubten de l'èxit de l'operació.

La península del Sinaí s'ha convertit en un verdader maldecap per a les autoritats egípcies. A causa del buit de poder que es va produir a la zona arran de la revolució, la situació de la seguretat a la regió s'ha deteriorat de manera notable. Després de més d'una dotzena de sabotatges al gasoducte d'Israel i de nombrosos atacs als controls de carretera de l'exèrcit, el 5 d'agost va tenir lloc el desafiament més gran a l'Estat per part dels grups extremistes: una emboscada que es va saldar amb la mort de 16 soldats.

Un mes després, l'autoria de l'atac continua sent un misteri que genera tot tipus d'hipòtesis. De moment, l'exèrcit es limita a informar dels progressos de la campanya militar que es va iniciar el 7 d'agost amb l'objectiu de restaurar l'ordre al Sinaí. Segons el coronel Ahmed Mohamed Ali, l'operació ha comportat la mort de 32 "elements criminals", l'arrest de 38 persones, algunes de nacionalitat estrangera, i la destrucció de 31 dels centenars de túnels que uneixen Egipte amb la franja de Gaza.

Però la campanya encara no ha acabat. "L'operació continuarà fins que s'hagin complert els objectius, i no són només militars, sinó també de desenvolupament del Sinaí", va declarar ahir Ali en una roda de premsa. Les seves paraules poden causar una certa inquietud a Israel, que la setmana passada es va queixar perquè les forces armades egípcies no haurien advertit del moviment de tropes a Tel Aviv, tal com estableixen els acords de pau de Camp David.

No obstant, el coronel Ali va rebutjar la versió del govern israelià. "El desplegament a tot el territori del Sinaí no és una violació del pacte entre Israel i Egipte [...] La nostra presència al Sinaí s'ha fet en el marc de la cooperació". Alguns analistes israelians sospiten que el Caire, amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme, vol modificar algunes condicions del tractat a base d'una política de fets consumats. En tot cas, algunes informacions apunten que els últims dies l'exèrcit egipci hauria retirat una bona part dels seus tancs de la zona més pròxima a la frontera amb Israel.

Les dades proporcionades per l'exèrcit serviran per refutar els rumors que apuntaven a un pacte de no-agressió entre els grups terroristes i l'executiu egipci, de tendència islamista. I és que, a diferència del seu predecessor, el president Mursi creu que la política de mà dura no és suficient per restaurar l'ordre al Sinaí, sinó que s'ha d'acompanyar de negociacions. Per això, la setmana passada va enviar una delegació de jihadistes penedits a la zona.

"Encara queda feina per fer al Sinaí", va explicar a l'ARA Mohamed Kadry, un general retirat que treballa al Centre d'Estudis Estratègics Al Ahram. "Seria un error arribar a un pacte de no-agressió amb els jihadistes. Cal aplicar la llei, arrestar les persones que hagin comès delictes i si de cas, llavors, negociar la desarticulació d'aquests grups".

Santuari d'extremistes

Segons Kadry, hi ha el risc que la situació del Sinaí s'acabi assemblant a la de les zones tribals del Pakistan, un santuari per als grups extremistes que s'escapa totalment del control de l'Estat. Els paral·lelismes entre aquests dos territoris no són pocs: la península és immensa -triplica la mida d'Israel-, és una zona muntanyosa amb nombroses coves i està poblada per tribus beduïnes hostils al govern central.

El Sinaí és una de les províncies més pobres del país, i els seus habitants se senten discriminats, un marc ideal per al reclutament de joves beduïns per part de màfies especialitzades en el tràfic de drogues, armes i persones, així com d'organitzacions jihadistes que simpatitzen amb Al-Qaida.