Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

L’expansió cap a territori sirià fa més fort l’Estat Islàmic

El govern iraquià intenta la reconquesta de Ramadi amb 3.000 homes

La derrota assestada pels jihadistes a les forces iraquianes i a l’aviació nord-americana a la ciutat de Ramadi -100 quilòmetres a l’oest de la capital de l’Iraq-és el pitjor revés que han patit Bagdad i els seus aliats en la guerra contra l’Estat Islàmic. Els Estats Units van mirar de treure-hi importància i van dir que una tempesta de sorra havia sigut decisiva perquè els jihadistes prenguessin el control de la tercera ciutat de l’Iraq dissabte passat. Amb tempesta de sorra o sense, la realitat és que les tropes de l’Iraq van caure davant el ferotge atac dels islamistes radicals, que van fer esclatar una trentena de cotxes bomba dins de la localitat. Els fets apunten que la guerra està fent un gir perillós a favor dels jihadistes, tot i la campanya de bombardejos de la coalició liderada pels Estats Units, que des de fa nou mesos ha dirigit una vintena d’atacs contra posicions dels terroristes. L’Iraq va iniciar ahir la reconquesta de Ramadi amb l’ajut d’un exèrcit de 3.000 homes, molts milicians xiïtes i membres de tribus sunnites.

El poder militar de l’EI s’ha reafirmat en l’última setmana amb les conquestes de Ramadi i de la ciutat monumental de Palmira, a Síria, estratègica perquè és limítrofa amb la província iraquiana d’Anbar. Ara, amb la presa de l’últim pas fronterer entre Síria i l’Iraq -el pas d’Al-Ualid-, l’EI ha obert un corredor que uneix els dos països. En definitiva, l’EI controla la meitat del territori de Síria i un terç del de l’Iraq.

Material dels EUA

Les noves victòries no només han aixecat els ànims als jihadistes, que van patir fa un mes la seva derrota més gran a Tikrit, a la província de Salah ad-Din i bressol de Saddam Hussein, sinó que han confiscat municions i armament pesant abandonat per les forces iraquianes. Les tropes governamentals van deixar enrere mitja dotzena de tancs i un centenar de camions militars, incloent-hi una sèrie de peces d’artilleria i dotzenes de vehicles blindats.

La paradoxa de tot això és que la majoria del material militar pertany al renovat arsenal que les forces iraquianes han rebut dels Estats Units. Ara aquests mateixos tancs i l’artilleria seran utilitzats per repel·lir l’atac dels 3.000 combatents de les milícies xiïtes progovernamentals que s’han concentrat a la base de Husaibah, uns set quilòmetres a l’est de Ramadi.

Via lliure

El coronel libanès retirat Nizar Abdel Kader analitza altres factors que han influït en el fet que l’Iraq estigui perdent la guerra contra l’EI. “Des de fa un any les forces de seguretat havien aconseguit assegurar Ramadi. La prioritat era el control de la refineria de Baiji, i els esforços militars estaven centrats allà, de manera que la capacitat militar a Ramadi s’havia reduït”, explica a l’ARA. A més, insisteix que “hi ha una falta de lideratge militar a l’Iraq”.

L’administració Obama s’ha adonat que la seva estratègia que defensava la capacitació i l’entrenament de les forces de seguretat, així com un paper més destacat de les milícies sunnites en la defensa de l’Iraq, no està funcionant sobre el terreny. “Els Estats Units confiaven que el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, portaria una política més inclusiva amb els sunnites perquè ingressessin a la Guàrdia Nacional”, indica Abdel Kader.

De fet, de la mateixa manera que va passar l’any 2006 amb els Consells del Desvetllament, quan milícies sunnites es van unir als Estats Units per lluitar contra Al-Qaida, uns 10.000 combatents sunnites havien de ser entrenats i armats. “Però les promeses d’Al-Abadi no van arribar mai i els sunnites veuen que l’executiu continua estant controlat per xiïtes, sota la influència de l’Iran”, precisa l’excoronel.

A les tribus sunnites d’Anbar no els queden gaires alternatives per defensar-se pel seu compte. “O permeten a les milícies xiïtes progovernamentals que defensin el seu territori o es queden amb l’EI”, insisteix l’expert libanès.

La jugada siriana

A Síria, la situació és diferent, ja que no hi ha una estratègia comuna entre el règim i els Estats Units ni cooperació entre rebels sirians i les tropes de Damasc.

Precisament, una de les raons per les quals les forces governamentals estan perdent terreny ha sigut pel fort suport militar -traduït en armes- que han rebut els grups rebels sunnites a la província d’Idlib dels països del Golf i Turquia.

La nova aliança, l’Exèrcit de la Conquesta -una amalgama de grups salafistes, inclosos els Germans Musulmans-, ha aconseguit en un mes i mig expulsar pràcticament les forces del règim de la majoria d’Idlib, mentre l’EI continua avançant vertiginosament a la província central de Homs. Almenys 2.269 combatents de l’EI han mort a Síria en els últims sis mesos pels atacs aeris de la coalició internacional, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans.