Publicitat
Publicitat

ELECCIONS PRESIDENCIALS

El partit que va governar durant més de 70 anys podria recuperar avui la presidència

L'històric PRI, favorit per tornar al poder a Mèxic

Mèxic elegeix avui un nou president. El favorit és el candidat de l'històric PRI, Enrique Peña Nieto, tot i que Andrés Manuel López Obrador, de l'esquerrà PRD, podria donar la sorpresa.

Un total de 80 milions de mexicans estan cridats avui a les urnes per elegir el nou president del país. Gairebé totes les enquestes atorguen la victòria a Enrique Peña Nieto, el candidat de l'històric Partit Revolucionari Institucional (PRI) que va governar Mèxic durant més de 70 anys. Una victòria del PRI posaria punt final a 12 anys de govern dels presidents del Partit d'Acció Nacional (PAN), Vicente Fox i Felipe Calderón.

Però aquesta contesa electoral pot ser més renyida del que aparentment indiquen els sondejos des de fa mesos. El col·lectiu Berumen, format per experts de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, apunten que Peña Nieto guanyaria amb un marge de només 6 punts sobre el seu principal rival, el candidat de l'esquerrà Partit de la Revolució Democràtica (PRD), Andrés Manuel López Obrador.

Peña Nieto, conegut com "l'últim diamant d'Atlacomulco" -la facció d'empresaris i dirigents del priisme més dur-, ha fet una campanya basada en les fórmules electorals pròpies dels vells temps: amb acarreados -seguidors pagats als mítings-, propostes polítiques sense explicar com s'aplicaran, pactes obscurs amb opinadors televisius i el retorn dels halcones , que han frenat -a vegades violentament- el potent moviment estudiantil #YoSoy132, que es va marcar com a objectiu que el PRI no torni al poder.

Per la seva banda, la candidata del PAN, Josefina Vázquez Mota, ha sabut remuntar una campanya que va començar desastrosament amb molts errors estratègics i rumors sobre el seu delicat estat de salut. La Chepina -com és coneguda popularment- ha sabut aprofitat molt bé l'embranzida del moviment #YoSoy132 contra Peña Nieto, i s'ha postulat amb una idea molt simple: una dona presidenta serà un mandat diferent. Això malgrat que en el seu gabinet tots són homes i que fins i tot l'expresident del país, Vicente Fox, va donar suport al PRI amb una declaració molt subtil: "Votin el més ben situat".

La lluita contra el frau electoral

L'objectiu principal del moviment #yosoy132, que ha calat principalment en el moviment universitari, ha estat criticar els mitjans de comunicació i la seva influència sobre la població en aquests comicis. Darrere d'aquest reclam hi ha la reivindicació de lluitar per una democràcia ciutadana. És a dir, que l'elector no voti sota coacció, suborn o desinformació, sinó que ho faci lliurement, sense vendre el seu vot.

"La democràcia mexicana és clientelar", diu Manuel Labastida, estudiant de polítiques que en les eleccions del 2009 -per renovar alguns càrrecs polítics- va participar en el que s'anomena Operació Carrusel, una tàctica il·legal que utilitzen els partits per recaptar vots a base de diners, menjar o materials per construir habitatges.

"Vam invertir uns 350.000 pesos mexicans (20.700 euros) per guanyar en un petit municipi de l'estat de Puebla", assegura Labastida amb un somriure irònic, mentre argumenta que tots els partits apliquen aquesta estratègia arreu del territori mexicà.

L'Operació Carrusel funciona tal com la seva pròpia paraula indica, fent circular les butlletes electorals favorables al partit que l'organitza. Es tracta, segons relata Labastida, de presentar-se a un col·legi electoral ben d'hora i recollir les paperetes oficials per votar, però en lloc de dipositar-les a l'urna, endur-se-les amagades entre la roba. Prop del col·legi s'instal·la un punt de control del partit interessat, on s'administren els vots i es recompensa cada elector que voti amb la butlleta que li posin al sobre i torni amb una butlleta en blanc per començar un altre cop el frau. Això vol dir que el vot no es manipula al col·legi electoral, sinó que arriba comprat des d'abans.

Labastida explica que quan aquesta maniobra falla se sol aplicar el pla del "ratolí boig". Això consisteix en el fet que un grup de militants d'un partit irrompen en un col·legi electoral on saben que poden perdre o no tenir gaire suport, i un d'ells comença a destrossar les urnes i a crear pànic, fet que obliga l'Institut Federal Electoral (IFE) a tancar el col·legi per problemes de seguretat.

Però, per Manuel Labastida, l'Operació Carrusel no és realment un frau, ja que no es manipulen directament les urnes, no és una tupinada clàssica en què es posen més vots d'un partit unilateralment. Simplement és un vot contractual, que en lloc de durar sis anys dura un dia. I assegura Labastida que no només la població pobra és susceptible d'entrar en aquesta mena de joc brut, sinó que la classe mitjana o els indecisos també hi participen després d'una "xerrada convincent". Fins i tot a la pàgina web Mercadolibre.com, s'han trobat usuaris que subhasten o venen el seu vot al millor comprador.

Compromís pel joc net

Tot i aquestes pràctiques, els candidats presidencials, poc després de tancar la campanya dimecres, van firmar el Pacte per la Civilitat, en què es van comprometre a no impugnar els resultats electorals per no provocar el rebombori que es va viure el 2006 entre Felipe Calderón i Andrés Manuel López Obrador quan va guanyar el primer per un marge de només un 0,56% de vots.